L’autonomia personal és el dret de cada persona a prendre les decisions que afecten la seva vida personal, i especialment el de poder viure en el lloc que vulgui i amb les persones que vulgueu.
En el cas de les persones amb discapacitat, la Llei 39/2006 de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència defineix aquest dret com “la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre de com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària “.
Una legislació concisa
A aquesta norma, se sumen altres com la Llei 26/2011 d’Adaptació Normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i el Reial Decret Legislatiu 1/2013, que aprova el text refós de la Llei General de Drets de les persones amb Discapacitat i el seu Inclusió Social. Però la realitat és que moltes persones amb discapacitat, una condició que pot afectar a qualsevol persona en qualsevol moment de la seva vida, segueixen veient vulnerat el seu dret a l’autonomia personal.
Corresponsabilitat social
Per a Jesús Celada, director general de Polítiques de Suport a la Discapacitat, el marc normatiu és potent i està culminat, però “faltaria una qüestió molt important que és la conscienciació de les persones i la major coordinació de les administracions perquè les persones amb discapacitat puguin exercir els seus drets “.
En aquest sentit, tal com sostenen alguns autors, com el sociòleg Tom Shakespeare: “La discapacitat no està causada per les limitacions funcionals, físiques o psicològiques d’una persona, sinó pel fracàs de la societat en suprimir les barreres”.
Eliminar barreres
Si volem que qualsevol persona amb discapacitat sigui autònoma, independent i lliure, hem d’eliminar tot tipus de barreres físiques, mentals i cognitives que impedeixin el seu desenvolupament i inclusió en una societat oberta, solidària i justa.
Són molts els aspectes que tenen gran incidència en la nostra qualitat de vida, com comptar amb una assistència personal en la vida diària, l’accés a la formació i a la vida laboral, o l’accessibilitat universal. Però, a més, la manca d’informació, visibilitat i coneixement de determinades patologies es manifesta a nivell familiar i de l’entorn més proper, tot i que també per part de les administracions públiques, les empreses i la societat en general, el que genera múltiples barreres a la vida quotidiana.