Què cal fer per a que les ciutats intel·ligents siguin models de societats integradores?
Es consideren ciutats intel·ligents les que estan dotades de tecnologies de de la informació i la comunicació per millorar la gestió dels serveis i la qualitat de vida dels seus habitants, permetent una participació ciutadana en totes les esferes comunitàries. Però per a què això sigui possible cal que les millores estiguin pensades per al major nombre d’habitants possible.
Les xarxes de sensors sense fils són una tecnologia específica que ajuda a crear ciutats intel·ligents. Amb una xarxa de nodes de sensors es poden mesurar diversos paràmetres d’interès que faciliten una gestió més eficient de la ciutat al disposar de dades com la concentració de la contaminació, l’aigua, la llum o el soroll que permeten optimitzar el reg de parcs, la il·luminació dels carrers o controlar les fuites d’aigua, per exemple. És per això que es considera que la tecnologia dota a la ciutat d’intel·ligència.
Les persones primer
Però la ciutat intel·ligent va més enllà, també ha de ser la que ofereix a totes les persones moure’s lliurement, i accedir als equipaments, serveis i productes necessaris; interactuar amb els seus cuidadors de manera ràpida i eficient a través d’un disseny universal que compleixi amb els objectius de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les persones amb discapacitat. Són condicions que ens apropen al concepte ‘human cities’, un enfoc més humà de les ciutats que posa a les persones per davant, millorant aspectes com el benestar i la qualitat de vida, la sostenibilitat, la convivència, la mobilitat, la solidaritat, la intimitat, l’accessibilitat o sensorialitat, tal i com s’analitzarà durant e I Congrès sobre el dret a l’autonomia personal.
Mobilitat
Pensant en la mobilitat, les escales, les portes giratòries, les llambordes o els passos als trens són alguns dels elements que més dificulten l’accessibilitat a les ciutats. En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, segons l’Observatori de la Discapacitat Física un 65% de la població considera que els habitatges compten amb pocs o gens accessos i rampes fàcils. La millora passa per incorporar solucions personalitzades d’accessibilitat, així com les adaptacions i instal·lacions necessàries com, per exemple, el paviment podotàctil a les voreres, o a les andanes del metro, per a que les persones amb discapacitat visual delimitin el perímetre; o els bucles magnètics, anomenats també llaços d’inducció, que permeten escoltar amb alta definició a persones amb problemes d’audició.
Tecnologies de la Informació i la Comunicació
Les persones amb discapacitat formen un dels col·lectius que més podria beneficiar-se de les tecnologies de la informació i la comunicació i, al mateix temps, són qui experimenten més barreres a la integració per les TIC. Segons un estudi realizar per l’institut d’investigació GESOP, especialitzat en l’elaboració d’estudis de mercat, investigació social i opinió publica, tres de cada quatre persones amb discapacitat física, visual o auditiva enquestades disposen d’ordinador per a l’ús personal, però només una minoria utilitza un ordinador amb adaptacions.
Cal avançar en el disseny universal per garantir l’accés a les TIC a totes les persones per tal que poguem parlar del pas de les TIC a les TEP (Tecnologies de l’Empoderament i la Participació), tal com les denomina la psicóloga social Dolores Reig, que creen tendències i transformen l’entorn ajudant a l’autodeterminació i a la consecució dels valors personals.
Apps accessibles
Amb aquesta vocació, el Programa Apps per a tothom, impulsat per Cocemfe Barcelona i l’Observatori de la Discapacitat Física, va promoure la implicació dels ciutadans en el disseny de la seva pròpia ciutat mitjançant el desenvolupament de solucions tecnològiques. Entre les app’s guanyadores del certamen trobem WhatsCine, que millora l’experiència de cinema i televisió per a les persones amb discapacitats sensorials.
Altres exemples d’apps que milloren l’accessibilitat són Cloudparc, una combinació de visió mecànica, telèfons intel·ligents i Intel·ligència Artificial que millora l’experiència d’aparcar vehicles, i Map4All, un mapa interactiu que mostra els llocs que ofereixen facilitats per a les persones amb discapacitat.
També destaquen iniciatives internacionals com Smart Cities for All que elabora eines gratuïtes i descarregables per a que les ciutats puguin analitzar les seves tecnologies i trobar alternatives més accessibles.
Per tal d’estudiar la ciutat en el seu conjunt com un espai de convivència accessible i amigable que faciliti l’accés als serveis, el I Congrés sobre el dret a l’autonomia personal analizzare aspectes com la sensibilització, l’eliminació de barreres i l’accessibilitat en relació amb elements nuclears de la vida de les persones, com el transport, la sanitat i l’oci. Inscriu-te al #dap2019