Margarita Mari-Klose, Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona

Per Margarita Mari-Klose, Regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, ara és el moment de fomentar l’autonomia personal. En aquest sentit destaca el model d’assistència personal de Barcelona, innovador i únic a tot l’Estat espanyol i el Pla d’Accessibilitat Universal que portarà a un nou paradigma de l’accessibilitat. Barcelona és una capital que acull la innovació en inclusió social, en projectes de vida autònoma i la regidora espera que el Congrés #dap2019 sigui la llavor per a futures edicions.

-Des del seu coneixement i experiència, quina importància té l’autonomia personal per a les persones amb discapacitat i la gent gran. I, en aquest sentit, quines carències tenen detectades?

L’any 2006 el govern socialista del President Zapatero aprovava la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. La primera fase de l’aplicació es centrà en l’atenció de la dependència més vulnerable, és a dir, en places residencials, centres de dia i prestacions de cura. Ara cal revisar les actuacions i prioritzar l’autonomia de les persones amb discapacitat i de les persones grans en situació de dependència.

A més, la Convenció de l’ONU dels drets de persones amb discapacitat diu al ser article 9 que cal: “promoure la lliure determinació de les persones, prevenir la institucionalització, desplegar l’assistència personal, i treballar per a la inclusió de la persona en la comunitat”. Per tant, és el moment de fomentar l’autonomia personal, d’atendre a les persones, sempre que es pugui, al seu entorn habitacional, familiar, al seu barri i a la seva comunitat.

-Quins programes i polítiques té en marxa l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) de Barcelona per impulsar l’autonomia personal?

En primer lloc, m’agradaria dir que la idea que ens guia és: “Tot sobre nosaltres amb nosaltres”. I això ho estem posant en marxa afavorint la participació de les persones amb discapacitat des del primer moment, a partir de la nova creació de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (la XAVI), un espai de codecisió sobre les polítiques públiques.

D’altra banda, un dels programes a destacar és l’habitatge i, en concret, el de pisos d’inclusió. L’any 2019 hem assolit 20 habitatges i s’aniran donant les claus ben properament. També s’ha aconseguit la reserva d’un 6% dels habitatges que no siguin destinats a emergència en les promocions públiques dins del Pla del Dret a l’habitatge municipal. Com exemple, el dia 14 d’octubre ja vam entregar les primeres claus d’habitatges de vida independent a entitats de persones amb discapacitat.

Respecte al nou model d’assistència personal de Barcelona, he de dir que en l’actualitat atenem 56 persones amb discapacitat amb una important intensitat d’hores i un total de 86.000 hores d’atenció anuals, la qual cosa suposa una mitjana de 1700h per persona  i any, però depèn del grau de dependència. El nostre model és innovador i únic a tot l’Estat espanyol i es fa d’acord el que ens diu la convenció de l’ONU sobre els drets de persones amb discapacitat, amb l’objectiu de promocionar la vida independent, millorant les hores d’atenció. Promoure la desinstitucionalització ha estat un model molt participat, per persones amb discapacitat, entitats, experts i també referents de les Nacions Unides. Tenim el repte d’aconseguir un major finançament per a l’assistència personal i per això s’ha iniciat la interlocució amb la Generalitat de Catalunya i amb el Govern de l’Estat. Finalment, enguany aprovarem el Pla d’Accessibilitat Universal (PAU), un pla que després d’una important tasca d’anàlisi i de participació tranversal portarà a un nou paradigma de l’accessibilitat.

-Precisament, l’IMPD compleix aquest any el seu 40 Aniversari, un recorregut que li ha permès convertir-se en un referent europeu en l’impuls a les polítiques de discapacitat, a l’accessibilitat, en serveis i programes per a les persones amb discapacitat i les seves famílies, etc. Un cop hem arribat aquí, a grans trets, quines seran les principals línies d’acció de l’IMPD i per tant de l’Ajuntament?

Més enllà del que ja hem mencionat, d’aconseguir més habitatge per a persones amb discapacitat i el desplegament del Nou Model d’Assistència Personal o el PAU, tenim moltes més línies d’acció com ara:

-Cercar nous models habitacionals per aconseguir encara més habitatges accessibles i això ho farem de la mà de la Regidoria d’habitatge i rehabilitació i en col·laboració amb els Col·legis oficials.

-També tenim el Projecte Creixem, que és un nou model per l’atenció precoç a la infància que reforçarà els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç amb més personal, nous perfils de professionals, ampliant els serveis de prevenció i millorant l’abordatge grupal dels casos, augmentant també la freqüència d’atenció dels infants.

-Ampliem el Banc del Moviment en més districtes, ara hi ha un a  Sants i un a Nou Barris.

Per últim vull destacar que el Pla d’Accessibilitat Universal portarà a la ciutat a ser, de nou, un model a nivell mundial pel que a l’accessibilitat. Sabem, entre tots i totes, fer coses ben fetes a la ciutat i hem de poder donar-ho a conèixer i compartir-ho.

-Una de les principals preocupacions en els pròxims anys serà, si no és ja, l’envelliment de la població. Tenen algun programa per promoure un envelliment saludable i actiu que eviti situacions de dependència i falta d’autonomia personal?

L’Ajuntament va començar a desplegar l’any passat l’Estratègia de l’Envelliment, una estratègia que és transversal per a tots els agents municipals i de la que la nostra Regidoria d’ Infància, Joventut, Persones Grans i Diversitat Funcional, també el IMPD, col·labora de forma molt activa. El que volem és pensar en les persones grans com el que és: una oportunitat, i no pas un problema, com alguns sectors de la societat volen fer que sembli. Uns serveis, programes i projectes centrats en les persones i les seves situacions personals.

-Un dels projectes més importants per a entitats com la nostra, però en general per a tota la societat, és el Pla d’Accessibilitat Universal de Barcelona 2018-2026 que defineix l’itinerari per fer de Barcelona una ciutat 100% accessible i 100% inclusiva per totes les persones que hi viuen. En quin punt es troba el desenvolupament d’aquest pla?

El compromís de la ciutat de Barcelona amb l’Agenda 2030 de les Nacions Unides és un clar compromís per a la reducció de les desigualtats i la construcció d’una ciutat cada vegada més inclusiva, una ciutat pensada per a les persones amb discapacitat és també una ciutat pensada per el conjunt divers de la ciutadania.

D’altra banda, aquest any 2019 es presentarà la diagnosi del PAU. I amb l’aprovació del PAU haurem treballat les solucions d’accessibilitat i la planificació de la seva implantació amb les persones amb diversitat funcional i amb les diferents àrees municipals implicades.

Amb aquesta feina, millorarem l’accessibilitat física de la proximitat. Per aquest mandat es estratègica la millora de l’accessibilitat física en els barris de la ciutat. Aquest objectiu,  en col·laboració amb els districtes de la ciutat, pretén millorar l’accessibilitat en la vida diària, en el comerç de proximitat, en els carrers dels nostres barris, també en l’accés físic a les finques d’habitatges, i l’accés a habitatges accessibles de lloguer social i promocional municipal.

I també volem millorar l’accessibilitat cognitiva relativa als continguts i productes dels diferents serveis que ofereix la ciutat 

–Com pensa que pot ajudar aquest I Congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal que celebrarem els dies 21 i 22 d’octubre a Barcelona a impulsar aquest dret?

Vull agrair i manifestar la nostra satisfacció perquè aquest I Congrés #dap2019 es celebri a la ciutat de Barcelona, ens permetrà tenir els debats a l’entorn de l’autonomia personal a prop i ens permetrà exposar el que treballem per a l’autonomia personal i la vida independent de les persones amb discapacitat  des de Barcelona.

El congrés és important per dues qüestions: la primera és que ens situa novament davant la necessitat de reflexionar sobre l’entorn de l’autonomia personal, més que no pas sobre l’entorn de l’atenció a la dependència. Per tant, arribem a una nova etapa d’allò que va iniciar el govern socialista del President Zapatero i passem el debat de l’atenció a la dependència a la promoció de l’autonomia personal. En según lloc, situa a Barcelona com una capital oberta a les noves polítiques d’inclusió social i que va molt més enllà de la innovació tecnològica, Barcelona és una capital que acull la innovació en inclusió social, en projectes de vida autònoma.

Per tant, esperem que el Congrés sigui un èxit i sigui la llavor per a futures edicions.

És el moment de fomentar l’autonomia personal, d’atendre a les persones, sempre que es pugui, al seu entorn habitacional, familiar, al seu barri i a la seva comunitat