La mobilitat accessible és un dret de totes les persones
La mobilitat és una part inherent de la nostra llibertat i per a les persones amb discapacitat és un element essencial per possibilitar la seva integració en la societat. Totes les persones tenen dret a desplaçar-se de forma segura per l’espai públic i accedir sense barreres al transport, siguin quines siguin les seves característiques, tal i com abordarem durant el primer Congrés sobre el Dret a l’autonomia personal #dap2019. Per a això, ens hem de comprometre a garantir l’accessibilitat universal, en productes, béns i serveis.
Des de l’entrada en vigor del Reial Decret 1544/2007, pel qual es regulen les condicions bàsiques d’accessibilitat i no discriminació per a l’accés i utilització de les maneres de transport per a persones amb discapacitat el canvi experimentat en el transport públic al nostre país ha estat molt significatiu. A més, l’adaptació normativa a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, incorpora que els projectes sobre les infraestructures de transport d’interès general, com carreteres, ferrocarrils, aeroports i ports, incorporin una memòria d’accessibilitat que examini les alternatives i determini les solucions tècniques necessàries.
Per a més informació pots consultar la “Guia Accessibilitat universal dels models de transport a Espanya. Problemàtica actual, principals avenços i reptes de futur” de la Fundació ONCE
Els transports públics
La recentment celebrada Setmana Europea de la Mobilitat, a més de vetllar per una vida saludable, sostenible i segura, promou la utilització de diferents models de transport segons el tipus de desplaçament i diverses mesures com les relacionades amb l’accessibilitat –creació de rampes per a cadires de rodes, rebaixada de voreres, ampliació de voreres, etc.–; la conversió en zones de vianants i la gestió de la mobilitat. En aquest sentit, tal i com recorda l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina web és imprescindible l’adaptació i el manteniment en bon estat de les voreres per a facilitar el desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda, i la instal·lació de semàfors acústics en les cruïlles de carrers amb un gran volum de trànsit per informar les persones amb visió reduïda. El condicionament de les estacions de metro, ferrocarril i tramvia, i l’adaptació de les flotes d’autobusos, també contribueixen a aconseguir una accessibilitat universal.
El cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
El transport públic accessible és una qüestió que fa dècades s’està treballant en l’AMB i que la posiciona com un referent en l’àmbit europeu. En aquest sentit, el diari anglès ‘The Guardian’ en l’article publicat el 21 de setembre de 2017 titulat “Access denied: wheelchair metro maps versus everyone else’s” analitza la xarxa de transport públic de les principals capitals europees i considera la ciutat de Barcelona com un referent.
Segons dades de TMB, tota la xarxa de metro de Barcelona és accessible, excepte 14 estacions d’un total de 159, i la xarxa de bus està adaptada en la seva totalitat per a persones amb mobilitat reduïda des de l’any 2007.
En aquesta línia, l’enquesta ‘Mobilitat i transport públic entre persones amb alguna discapacitat física’ realitzada per Amputats Sant Jordi i l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà, recollida en l’Òmnibus de GESOP de juny de 2017, aporta dades en relació a l’ús que fan les persones amb discapacitat del transport en general i del transport públic en particular. Una primera dada a destacar és la utilització del cotxe per part d’una de cada dues persones amb discapacitat que realitza desplaçaments. De fet, el cotxe és el principal mitjà de transport amb un 51,8%; el 32,4% de les persones amb discapacitat fa els desplaçaments habituals a peu; i el tercer lloc l’ocupa l’autobús urbà amb un ús d’una de cada quatre persones amb discapacitat, 26,6% concretament; i l’ús del metro es redueix pràcticament a la meitat, amb un 13,8%.
L’anàlisi dels diferents tipus de transport a la ciutat de Barcelona assenyalen a un ús dels transport públic predominant, en concret de l’autobús, amb el 50,2% d’ús habitual entre la població amb discapacitat que viu a la capital catalana. El cotxe privat, en canvi, és el transport més emprat fora de la ciutat de Barcelona.
Altres formes de transport
El Servei Públic de Transport Especial és un servei complementari al transport públic regular adreçat a persones amb mobilitat reduïda, que es pot utilitzar quan no hi ha transport públic regular adaptat disponible. També existeixen ajudes per a l’obtenció o reconversió del permís de conducció i ajudes per a l’adaptació del vehicle. A més, les persones amb diversitat funcional i les que els ofereixen serveis de transport regular poden beneficiar-se de diverses exempcions i reduccions als impostos de matriculació, circulació i IVA. Pel que fa a l’aparcament, existeixen diversos recursos com la Targeta d’aparcament vàlida a tota la Unió Europea o les reserves d’aparcament.
Cal recordar que l’existència de sistemes que millorin l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat beneficia a totes les persones, sense exclusions, ja que qualsevol de nosaltres pot tenir una discapacitat, en algun moment. Comportaments cívics com respectar els passos de vianants, les places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda, no ocupar rampes, etc. han de ser la base d’una societat inclusiva i respectuosa.
Sobre els drets de les persones amb discapacitat física i orgànica es parlarà al primer Congrés sobre el dret a l’autonomia personal #dap2019 que se celebrarà a Barcelona els pròxims 21 i 22 d’octubre