Una educació inclusiva es basa en el dret de totes les persones a rebre una educació que promogui l’aprenentatge durant tota la vida. En aquest sentit, l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS 4) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides posa el focus en l’eliminació de les disparitats de gènere i en l’accés igualitari a tots els nivells d’ensenyament, tenint en compte a les persones amb discapacitat i les diferències de gènere.
L’educació, base per a l’autonomia personal
Aquest objectiu té especial rellevància perquè el nivell d’estudis és un factor clau en la integració laboral de les persones amb discapacitat. A major formació de la persona, augmenten les probabilitats de trobar una feina i estar ocupat en millors condicions laborals, la qual cosa redunda en la seva autonomia personal. Però les persones amb discapacitat troben barreres d’accés a l’educació que dificulten la seva formació, i el 70% afirma experimentar aquest tipus de barreres, segons l’Observatori de la Discapacitat Física. A més, l’abandonament dels estudis entre els joves és més gran en el cas de les persones amb discapacitat -43% – i són una minoria els que arriben a la educació superior -15% -. Mentre que els indicadors mostren una situació més favorable per a les persones sense discapacitat. Aquestes dades suposen un repte que la societat ha d’afrontar, tal com analitzarem durant el I Congrés sobre el dret a l’autonomia personal.
Oferir diferents opcions
Perquè les aules puguin garantir el desenvolupament de la personalitat i proveir de coneixements a totes les persones, hem de crear entorns d’aprenentatge accessibles. El que requereix reflexionar sobre l’organització, metodologia, avaluació, i elaboració de recursos educatius. Una possible resposta la trobem en l’enfocament denominat Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA), desenvolupat pel Center for Applied Special Technology (CAT) que posa el focus en el disseny del currículum escolar per explicar per què hi ha alumnes que no arriben a assolir els aprenentatges previstos.
El DUA té el seu origen en les investigacions dutes a en la dècada de 1990 per David H. Rose (neuropsicòleg del desenvolupament) i Anne Meyer (experta en educació, psicologia clínica i disseny gràfic), els qui el van definir com «un enfocament basat en la investigació per al disseny del currículum que permet a totes les persones desenvolupar coneixements, habilitats i motivació i implicació amb l’aprenentatge». Per al que estableix 3 principis: proporcionar múltiples formes de representació de la informació i els continguts, múltiples formes d’expressió de l’aprenentatge, i múltiples formes d’implicació per part de l’alumne.
“El DUA implica que posem la nostra mirada en la capacitat i no en la discapacitat, que prioritzem una visió humanista de l’educació, que fugim del model de dèficit per a centrar-nos en un model competencial, que vegem com discapacitants als contextos i no a les persones, perquè tots tenim capacitats, però d’una manera diferent”: apunta Milagros Rubio Pulido, mestra de pedagogia inclusiva en el seu article “Disseny Universal per a l’Aprenentatge, perquè tots som tots”.
D’aquesta manera, aclarir els objectius, donar múltiples opcions per completar les tasques, promoure un ambient d’aprenentatge flexible són algunes de les propostes del DUA, entenent que el problema no està en l’estudiant sinó en la manera d’ensenyar i en el context. En l’actualitat, dotar de més flexibilitat i versatilitat als mitjans i als materials és més fàcil gràcies a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). En aquest sentit, apareixen la denominades Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) que són les que inclouen a les TIC més un component metodològic necessari perquè es generi un aprenentatge. Tant l’aplicació de disseny universal per a l’aprenentatge com l’ús de les TAC són enfocaments que ens arropen a una educació inclusiva, encara que queda per ampliar la formació dels docents en materials digitals accessibles, reduir la bretxa digital i potenciar la visibilitat d’aquestes tecnologies.
Per avançar en les garanties del dret a l’autonomia personal vine al I Congrés # dap2019 el mes d’octubre a Barcelona