“Hem d’aconseguir l’autonomia funcional de les activitats quotidianes”
Arquitecta, professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, membre del Consell del Centre de Cooperació per al Desenvolupament i de la Junta de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat, i presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten ens explica els reptes d’una ciutat accessible per a tothom, un del eixos del Congrés #dap2019.
-Quins són els problemes que impedeixen l’accessibilitat a les persones amb discapacitat?
El principal repte és que totes les persones i administracions entenguin que és la ‘cadena de l’accessibilitat’, és a dir que hem d’aconseguir l’autonomia funcional de les activitats quotidianes. No només és entrar a casa meva, també, és poder sortir al carrer, gaudir de l’equipament, anar a comprar el pa … Això vol dir que cal enllaçar l’espai públic i la relació amb les diferents activitats que fem. Cal un esforç de sensibilització general per a entendre que tots hem d’aportar el màxim.
-És Barcelona una ciutat accessible?
Si, en el cas de Barcelona, podem estar molt orgullosos perquè la ciutat és molt accessible. Amb la qual cosa, en lloc d’estar tancades a casa, les persones amb discapacitat poden gaudir de la vida a la ciutat. Però també hi ha molts sectors, sobretot els comerços i alguns equipaments històrics, que no són accessibles i no permeten aquesta autonomia funcional.
-Què ha canviat a la ciutat perquè així sigui?
Des de les Olimpíades de 1992, podríem dir que hi ha hagut una aposta molt decidida, per consens de totes les forces polítiques, d’entendre l’accessibilitat com una prioritat. A més, també hi ha un nombre considerable d’entitats molt consolidades que han fet una tasca de pressió perquè l’Administració ho contempli com a prioritat. Ha estat una tasca molt important tant de les entitats del Tercer Sector, com una voluntat política ferma.
Destacaria, per exemple, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, una entitat que treballa l’accessibilitat de forma transversal i intenta que tots els departaments del consistori la tinguin en consideració.
És veritat que no tots els ajuntaments tenen aquesta capacitat, sobretot en ciutats petites, però d’alguna manera hauria d’inspirar una aposta tan decidida perquè es puguin anar implementant les mesures necessàries.
-Quins aspectes han de millorar els municipis?
El que han de fer les ciutats és aconseguir que la seva arquitectura sigui accessible i per a això cal invertir. Tant a nivell d’edificis públics, com a equipaments o la via pública. Però també propiciant ajudes i subvencions per aconseguir implementar, per exemple, ascensors als edificis d’habitatges que no en tenen. En aquest punt, des del col·lectiu d’arquitectes tenim la capacitat i actitud per ajudar a aquesta transformació funcional.
A dia d’avui, cada vegada tenim una població més envellida, i aquesta serà una de les línies estratègiques del futur. Al final, tots volem viure a casa nostra, al barri, amb els nostres veïns i una xarxa de relacions socials que ens permetin tenir confort i felicitat. Per això, és molt important aconseguir que tots els habitatges siguin accessibles per poder viure tota la vida i, en funció de les nostres capacitats, puguin anar variant.
És un repte important que requereix de bons professionals que siguin experts en l’adaptació d’habitatges. Ja que en molts casos cal fer un vestit a mida, el que anomenem adaptacions funcionals.
És una resposta potser més eficient, que fer residències que tenen un cost important i moltes persones no tindran la capacitat econòmica per pagar-les i, en realitat, com a casa enlloc.
-Com pot millorar el disseny urbà i l’arquitectura la qualitat de vida de les persones?
Tenim unes normatives que són d’obligat compliment que ja incorporen els temes de mobilitat física, i poc a poc els temes de discapacitats sensitives, millores en la comunicació en la senyalètica, etc. Quan una ciutat és accessible és més segura per a tots, més confortable i amigable. A més, moltes mesures d’accessibilitat van en favor dels nens perquè puguin ser autònoms. Pel que s’ha de tenir una visió més àmplia de l’accessibilitat.
-Quines creus que seran les línies de futur?
De cara al futur, la prioritat ha de ser la rehabilitació. I ja tenim normatives sobre com fer-ho. Però considero que cal incidir en la innovació en la gestió. Per exemple, si tenim dificultats en la instal·lació d’ascensors en algunes comunitats històriques, perquè no hi ha espai, gràcies a la innovació en la gestió, una solució pot ser unir dos blocs d’habitatges i optimitzar el cost i l’espai. Com ja hem fet en alguns immobles de Barcelona.
O si tenim locals que s’han quedat buits, protegint els eixos comercials, aquestes plantes baixes es poden transformar en habitatges accessibles.
De totes maneres, hi ha municipis o barris que tenen zones que no són accessibles per les pròpies característiques físiques de l’entorn. Mentre això s’aconsegueix, hem de ser més innovadors en la gestió, i a aquesta persona que pot tenir problemes d’accessibilitat, oferir-li possibilitats com aquestes plantes baixes a les zones més accessibles. Cal optimitzar les parts de la ciutat en què ja s’ha fet una inversió i són accessibles, mentre altres encara estan en el procés. Hem de trobar fórmules provisionals que ens permetin donar resposta de forma àgil. A vegades, les coses que han de passar per grans canvis normatius son molt lentes i no ens permeten ser tant eficient com hauríem de ser.
-Quines altres accions es duen a terme des del COAC?
Tenim la primera Junta Directiva a la qual s’ha incorporat un arquitecte amb discapacitat auditiva, el vocal Carlos Pérez, que ja està inscrit al Congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal.
El fet que el Carles estigui en les juntes, d’unes 15 persones, ens fa ser més eficients en les reunions perquè com ell ens llegeix els llavis, ens obliga a tenir una única conversa i evita que es generin tres o quatre converses paral·leles. Pensem que si som un col·lectiu que treballa per millorar l’accessibilitat, hem de donar exemple en la nostra pròpia organització.
També estem impulsant formació sobre accessibilitat a través de l’Escola Sert, l’escola de formació continuada del COAC, i diferents ajudes tècniques a través de l’Oficina Consultora Tècnica (OCT).
Una ciutat accessible és més segura per a tots, més confortable i amigable
Inscriu-te al Congrés sobre el dret a l’autonomia personal per a estudiar la ciutat en el seu conjunt com un espai de convivència accessible i amigable que faciliti l’accés a tots els serveis