Les persones amb mobilitat reduïda o amb alguna discapacitat no poden viatjar sempre que volen
La inclusió i la igualtat de condicions haurien d’estar garantides per totes les persones de la societat. La realitat, però, és que les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda no sempre tenen garantits aquests drets. Un exemple és el turisme, un turisme que no es preocupa per tothom.
En època de vacances, a tothom ens agrada planejar alguna escapada per desconnectar de tot. En parella, amb els amics/amigues o amb la família, viatjar és una manera de fugir de la rutina. I és que, segons un estudi de l’American Psychological Association, està demostrat que viatjar amb freqüència t’ajuda a reduir l’estrès del dia a dia i a fugir d’entorns angoixants per una temporada, per curta que sigui. No obstant això, viatjar és una acció que moltes persones no poden fer. Així, el 56% de les persones d’Espanya amb mobilitat reduïda i amb altres discapacitats decideix no viatjar per manca d’accessibilitat, segons l’informe Turismo Inclusivo y Empleo, de la Fundació Adecco.
El turisme accessible té molt de camí per recórrer i és que, sovint, quan es pensa en turisme accessible, només es té en compte l’accessibilitat del destí. Però turisme accessible va molt més enllà de les barreres físiques, i inclou molts altres aspectes com les reserves a través d’Internet, el desplaçament fins al punt de sortida, l’accés a l’allotjament, la tornada a casa… D’altra banda, actualment es continua plantejant l’accessibilitat com un element excepcional. Si vols fer una reserva a un hotel, et pots trobar amb “habitacions adaptades” que són tractades de forma diferent a les altres, i que normalment tenen un preu més elevat. Aquesta situació està molt lluny de la normalització que hauria de tenir el turisme, i que permetria que pogués ser gaudit en igualtat de condicions per qualsevol persona, amb discapacitat o sense.
Davant aquesta situació, han sorgit iniciatives que encaren aquesta realitat de manera positiva i que serveixen d’exemple a altres persones que viuen aquesta situació. És el cas dels blogs “Viajeros Sin límite” o “Silleros Viajeros”, dos blogs que, a través d’experiències personals, busquen orientar a persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat per quan vulguin realitzar algun viatge.
Sobre el dret al turisme accessible en parlarem al primer Congrés sobre l’autonomia personal els pròxims 21 i 22 d‘octubre a Barcelona.
“El 56% de les persones d’Espanya amb mobilitat reduïda i amb altres discapacitats decideix no viatjar per manca d’accessibilitat”
Viajeros sin límite
“Pitjor que una accessibilitat que no existeix, és aquella que no es coneix”. Així presenta el seu blog Miguel Nonay, el fundador de Viajeros Sin Límite. Amb més de 600.000 visites úniques al mes, el Miguel és considerat un ‘influencer’ de l’accessibilitat. Els destins turístics de tot el món que volen promoure la seva accessibilitat li truquen perquè ell mateix ho comprovi i informi els seus seguidors a través de les seves xarxes socials. “Només parlo del que conec, jo mateix m’organitzo els meus viatges”, explica en una entrevista.
El Miguel grava les seves experiències en vídeo mentre comenta els diferents detalls del seu viatge i fa una anàlisi de l’accessibilitat del lloc: de l’hotel i les habitacions, de les principals atraccions turístiques, dels carrers, dels restaurants de les ciutats… I fa recomanacions per a les persones que vulguin realitzar un viatge com el seu. A banda d’això, el Miguel ha realitzat diverses ponències en fòrums internacionals parlant sobre el turisme accessible.
“Amb més de 600.000 visites úniques al mes, el Miguel és considerat un ‘influencer’ de l’accessibilitat”
Silleros Viajeros
“Per a què vull cames, si tinc ales per volar”. Amb aquesta frase de Frida Kahlo, la comunitat de Silleros Viajeros et dona la benvinguda al seu blog.
En aquest blog, administrat per la Kity, escriuen diverses persones amb discapacitat que relaten els seus viatges i experiències per Espanya i per alguns països de l’estranger. L’objectiu del blog és animar a altres persones amb discapacitat i sense, persones grans, famílies… a viatjar.
A banda de fer publicacions al blog amb tots els detalls dels seus viatges, la comunitat de “silleros” (que és com ells s’anomenen) realitza un programa de ràdio d’una hora de durada dedicat al turisme inclusiu. El programa, “Silleros Viajeros”, descobreix cada setmana nous destins accessibles, noves activitats turístiques inclusives i fan entrevistes a viatgers amb diversitat funcional.
“Silleros Viajeros” es pot escoltar a la mateixa web, online o descarregant el podcast, o a plataformes com Ivoox, Itunes o Spotify.
“L’objectiu del blog és animar a altres persones amb discapacitat i sense, persones grans, famílies… a viatjar.”
Inscriu-te al primer Congrés sobre el dret a l’autonomia personal. Discapacitat física i orgànica, envelliment i cronicitat.