Com la innovació tecnològica canviarà la teva vida

El pas de les TIC a les TEP és un dels eixos per avançar en l’autonomia personal

Els avenços tecnològics prometen canviar el món en els propers anys, de fet, actualment i segons dades de l’Observatori de la Discapacitat Física, 2 de cada 3 persones amb discapacitat considera que les TIC poden millorar el seu benestar. Per tant, podem entendre que tecnologia i qualitat de vida estan lligades. Per parlar de la revolució tecnològica en el sector de la discapacitat i la seva aplicació en la vida quotidiana de les persones entrevistem al divulgador científic Cecilio Angulo, especialista en robòtica i  intel·ligència artificial, i a Jordi Planella, expert en estudis sobre discapacitat i pedagogia social.

Cecilio Angulo. Professor de la UPC. Director del Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Centre 

-La tecnologia ha facilitat la vida a moltes persones, i en especial a persones amb discapacitats, però què falta per avançar encara més en aquest sentit?

Hi ha dos punts que són crítics per avançar en l’ús de la tecnologia. El primer és l’oportunitat. Cal que la tecnologia resolgui un problema o augmenti la potencialitat d’allò que ara es fa servir. Els segon punt fa referència a la usabilitat, que té a veure amb l’acceptabilitat. La tecnologia per a persones amb discapacitat no ha de significar un estigma, ha de ser un element distintiu i personalitzable. La tecnologia de ‘masses’ és més fàcil d’abaratir que la tecnologia ‘feta a mida’, d’igual manera que passa si es compra un moble o personalitza un cotxe. Cal fer veure a les institucions públiques que la ‘customització’ és una necessitat en molts casos de persones amb discapacitat.

-Quines tecnologies són les més demandades avui en dia entre la ciutadania, tingui o no discapacitat?

Persones amb discapacitat som tots, així que les tecnologies demandades són totes aquelles que ho són a nivell global. Per posar dos exemples, les tecnologies que permeten desenvolupar exoesquelets són vàlides per persones sense mobilitat o per treballadors que han de portar una càrrega pesada. O bé, les tecnologies de realitat augmentada serveixen tant per gent amb discapacitat visual com per crear indicacions a turistes. Cal entendre que la discapacitat és part de la resposta i no part de la pregunta. Hi ha discapacitats més visibles que d’altres, però tothom pateix algun tipus de discapacitat menys visible a la que voldria donar resposta.

-Quins canvis s’ha produït a nivell social amb l’aparició de noves tecnologies en matèria d’accessibilitat?

El terme ‘noves tecnologies’ no és gens encertat. Continuem parlant de les TICs com noves tecnologies i hi són amb nosaltres des de fa 60 anys. Les tecnologies que es proposen en matèria d’accessibilitat són madures i així ho ha d’entendre la societat. Adaptar / customitzar / fer usables els elements tecnològics no té res de nou en referència a la tecnologia. És un tema de ‘nova inversió’, que ara per ara no s’està produint.

-Quin paper juguen les xarxes socials en tot això?

Les xarxes socials són els nous ‘anuncis de la tele’. La seva influència és cabdal i cal saber treure’n profit des del punt de vista de fer visible la realitat de les persones amb discapacitat, i generar un llenguatge i discurs que permeti incloure les persones amb discapacitat dins dels grups socials habituals i no com un grup ‘diferent’.

“Cal fer veure a les institucions públiques que la ‘customització’ tecnològica és una necessitat en molts casos de persones amb discapacitat”

Jordi Planella. Catedràtic de Pedagogia Social de la UOC

-Que falta per a que la tecnologia permeti avançar en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?

En l’àmbit de les discapacitats les dificultats s’han anat superat amb el concepte clàssic de tecnologia: cadires de rodes, bastons, ulleres, pròtesis, etc…que es segueixen utilitzant actualment, i estarien més vinculades a la ortopèdia. Pel que fa a les tecnologies avançades, les que més s’utilitzen tenen a veure amb les apps que tenen com a funció facilitar un sistema de vida quotidià més fàcil i autònom. Però fins fa poc no hi havia la consciència per part d’enginyers i programadors per a fer recerca en aquesta línia. El més complicat és aconseguir que masses de professionals, enginyers, programadors i tècnics vulguin fer recerca per desenvolupar productes i software; i també que els empresaris s’ocupin de la seva producció. És un canvi de mentalitat i cultura. L’exemple el trobem a les smart cities, quan pensen en accessibilitat i veiem que totes les persones ens en podem beneficiar, ens adonem que els efectes del canvi són molt grans. La inclusió ens pertany a totes les persones.

-A nivell social veus canvis?
Quan l’Estat Espanyol va aprovar la LISMI, ara LGD, era una de les lleis més avançades. Però la realitat és que no es compleix. El que cal és avançar en la conscienciació social, perquè podem tenir un marc legal molt ben definit, però un país com Costa Rica ha avançat molt més gràcies a la pedagogia, que amb la normativa.

D’altra banda, les xarxes socials estan funcionant molt bé per a reivindicar els drets, i  per a compartir problemes i experiències i no tenir un sentiment d’aïllament. Perquè la llei pot definir moltes coses però l’exclusió és una realitat.

-Com estem a Espanya en relació a altres països?

A Espanya s’han generat qüestions rellevants com el concepte de diversitat funcional, que és una de les grans aportacions que s’han fet amb un impacte global, però en general anem a remolc. Les teories i models venen d’Anglaterra i Estats Units. Nosaltres estem ancorats en models antics de la concepció de la discapacitat i això repercuteix en l’aplicació de noves tecnologies. No hi ha hagut una transformació a nivell social i, per això, en l’impacte de les tecnologies en la millora de qualitat de vida queda molt per fer.

-Quins son els reptes de futur?

Que es porti a la pràctica la ciutat inclusiva. Que tothom pugui tenir una vida autònoma, o millor dit: interdependent. Hi ha persones que hauran de disposar de recursos com les escoles d’educació especials, però quin sentit te crear productes i serveis especials? La meva idea de societat és diferent, passa per aplicar el disseny universal des d’un inici, pensar en totes les persones abans de fer una cosa: ja sigui en una xerrada, una escola, o un producte.

Hi ha una exercici que ens cal fer com a societat que és aprendre a mirar diferent, en positiu, sense por. Els nens no tenen una construcció negativa de la diferència fins que no van creixent. De forma que cal trencar amb els mons paral·lels i que la gent pugui circular lliurement per la comunitat.

“No hi ha hagut una transformació a nivell social i, per això, en l’impacte de les tecnologies en la millora de qualitat de vida queda molt per fer”

Per proposar mesures de prevenció i autocura a través de les TIC, inscriu-te al Congrés sobre el dret a l’autonomia personal. Discapacitat física i orgànica, envelliment i cronicitat