“Hi ha moltes àrees en què encara es registren importants incompliments dels drets de les persones amb discapacitat”
Antonio Jiménez Lara, sociòleg i antropòleg social, s’ha especialitzat en l’anàlisi i avaluació de polítiques socials en les àrees de discapacitat i envelliment. També és coordinador de l’Informe Olivenza, realitzat per l’Observatori Estatal de la Discapacitat, i expert en la gestió de dades.
– Quins són els avenços en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU?
El balanç global de l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és molt positiu. Fins a la data, 179 països i organitzacions regionals d’integració han ratificat la Convenció, que s’ha incorporat amb força de llei als seus respectius ordenaments, i 95 el seu protocol facultatiu, pel qual els Estats part es comprometen a reconèixer la competència del Comitè sobre els drets de les Persones amb Discapacitat per examinar queixes d’individus o grups que considerin que els seus drets han estat violats.
En els països que han ratificat la Convenció s’ha observat un augment considerable de disposicions legislatives contra la discriminació per motius de discapacitat. Els informes que periòdicament presenten els Estat part al Comitè evidencien progressos, però també importants mancances: s’ha avançat en la satisfacció de drets, però molt menys del que es podia esperar, a causa de que la societat en general encara desconeix la Convenció, al fet que el discurs polític i jurídic segueix, en molts casos, ancorat en el “model mèdic”, ja que, encara que les normes van canviant, no sempre es doten dels recursos que permeten aplicar-les. Per això, cal seguir lluitant cada dia, doncs, com ha afirmat la relatora especial per als Drets de les Persones amb Discapacitat, Catalina Devandas “les conquestes socials només s’aconsegueixen allà on hi ha persones lluitant i protagonitzant aquestes conquestes”.
– I en el cas d’Espanya?
A Espanya, el balanç d’aplicació de la Convenció també presenta aspectes positius i negatius. Entre els primers cal destacar l’esforç d’adaptació del nostre ordenament a la Convenció, que es va concretar en l’aprovació de la Llei 26/2011, d’1 d’agost de 2011, d’adaptació normativa a la Convenció, i de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la seva Inclusió Social (aprovada per Reial Decret Legislatiu núm. 1/2013), així com l’adopció d’importants mesures positives en els sectors de la salut, l’habitatge i l’ocupació, entre d’altres. Més recentment, cal destacar la universalització del dret al vot, que ha acabat amb la discriminació que patien moltes persones amb discapacitat intel·lectual i psicosocial, la inclusió de clàusules socials i la prohibició de contractar empreses que no compleixin amb la quota d’ocupació de persones amb discapacitat en la Llei de Contractes del Sector Públic, i l’enfortiment de les garanties processals de les persones amb discapacitat en la Llei d’enjudiciament criminal. No obstant això, el procés d’adaptació de la nostra normativa a la Convenció no s’ha completat, i queden pendents aspectes importants, com la necessària modificació del Codi Civil per passar de l’actual sistema de substitució de la capacitat jurídica a un altre basat en la provisió de suports per a la presa de decisions.
-Quins són els principals reptes?
Hi ha moltes àrees en què encara es registren importants incompliments dels drets de les persones amb discapacitat, i entre elles destaquen les d’accessibilitat universal, inclusió educativa i protecció contra la violència, l’explotació i l’abús de les persones amb discapacitat. D’altra banda, tot i que el cicle econòmic està actualment en una fase de creixement, no s’han revertit les retallades en drets, prestacions i suports que es van produir com a conseqüència de la crisi econòmica i de les polítiques d’austeritat adoptades al principi de la present dècada .
– Com avança la recopilació de dades sobre la situació de les persones amb discapacitat a Espanya?
Cal un major avanç pel que fa a la disponibilitat d’informació estadística i dades desglossades sobre les persones amb discapacitat que puguin ser tingudes en compte en planificar i avaluar les polítiques públiques. Hi ha una gran manca d’informació estadística i dades desglossades sobre les barreres a les quals s’enfronten les persones amb discapacitat i sobre les violacions dels seus drets humans, que inclouen la violència de gènere, els tractaments forçats, els internaments no voluntaris, l’ús de mitjans de contenció mecànica i altres formes de coerció en els serveis de salut mental. Per tot això, el Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat ha recomanat a Espanya que:
• Elabori procediments sistemàtics de recopilació de dades i presentació d’informació en relació amb les persones amb discapacitat que siguin conformes amb la Convenció i amb el Miniqüestionari sobre discapacitat del Grup de Washington
• Recopili, analitzi i difongui dades desglossades sobre la situació de les persones amb discapacitat i sobre les barreres que troben en la societat.
• Creï un registre en què sigui obligatori fer constar tots els casos de tractament forçat, internament no voluntari, ús de mitjans de contenció mecànica, medicació forçada i aplicació de teràpia electroconvulsiva en les instal·lacions de salut mental.
• Vetlli per que les organitzacions de persones amb discapacitat participin en la concepció dels procediments de recopilació i anàlisi de les dades.
– Com pot la transformació digital augmentar la integració de les persones amb dependència?
La transformació digital, entenent com a tal els canvis associats a l’aplicació de la tecnologia digital en tots els àmbits de la societat, obre importants oportunitats per a la inclusió, però també suposa alguns riscos. En pel que fa als serveis d’atenció a la dependència, és clar que les innovacions tecnològiques permeten una major qualitat de la prestació, que redunda en una millor qualitat de vida i en majors nivells d’inclusió de les persones amb dependència. Un exemple clar és el desenvolupament dels serveis de teleassistència, que fan un ús intensiu de la tecnologia de la informació i les comunicacions. Un altre exemple és l’atenció sanitària, on ja estan en marxa moltes innovacions orientades al diagnòstic, el monitoratge o el tractament de pacients crònics .
– Quin paper juga la ciutadania en aquest procés?
La transformació digital està permetent també que les persones assumeixin un paper més actiu en la cura de la seva salut i en el manteniment de la seva autonomia. Les noves eines digitals estan apoderant els pacients. Els fòrums d’opinió, els directoris de recursos, les plataformes d’accés a serveis de salut, socials i de benestar, les aplicacions per a la monitorització i el control de les constants vitals (glucosa, tensió, ritme cardíac …) i els serveis de teleconsulta o atenció remota formen ja part del dia a dia de ciutadans i pacients, afavoreixen la seva independència i fan possible que adoptin un paper cada vegada més actiu. Les noves tecnologies també proporcionen valuosos mitjans per assegurar la coordinació i l’eficiència necessàries per fer possible una atenció integrada i centrada en la persona.
No obstant això, hi ha factors que estan limitant les possibilitats d’aplicació de la tecnologia. Entre ells caldria citar la resistència al canvi, l’escepticisme davant l’acollida de les noves tecnologies per les persones dependents, la manca d’inversió i la incertesa davant la privacitat i seguretat dels dades.
– Quina és la penetració de les TIC entre el col·lectiu de persones amb discapacitat?
Els estudis existents sobre accés i ús de les TIC per les persones amb discapacitat conclouen que la penetració d’aquestes tecnologies entre el col·lectiu és menor que en la població general, sobretot pel que fa a l’ús de l’ordinador, sent menor la diferència en l’aspecte relatiu a l’ús del telèfon mòbil. No obstant, les persones amb discapacitat no són un grup homogeni pel que fa a l’ús de les TIC, ja que entre elles, igual que ocorre entre la població general, l’edat, la formació i els ingressos marquen grans diferències, de manera que com més joves, més formats i amb més ingressos, més gran és l’ús que fan de les noves tecnologies. També s’observen diferències relacionades amb el tipus de discapacitat, sent la penetració més gran entre les persones amb discapacitat auditiva, i la més petita de les persones amb discapacitat visual, a causa de, en aquest cas, sobretot a la manca d’accessibilitat dels dispositius.
-Pot la bretxa tecnològica esdevenir un problema en un entorn cada vegada més digitalitzat?
Les principals barreres que limiten l’ús de les TIC per part de les persones amb discapacitat són la manca de competències digitals (sobretot entre les persones de més edat i menor nivell formatiu), l’accessibilitat i l’assequibilitat dels equips. Per evitar que la bretxa digital es converteixi en un problema per a les persones amb discapacitat en un entorn cada vegada més digitalitzat, cal redoblar els esforços per promoure l’alfabetització digital, sobretot entre les persones amb discapacitat de més edat, seguir millorant l’accessibilitat dels dispositius i desenvolupar iniciatives per a permetre la seva adquisició a un cost raonable per part de les persones amb discapacitat.
S’ha avançat en la satisfacció de drets, però molt menys del que es podia esperar, a causa de que la societat en general encara desconeix la Convenció de l’ONU
Per construïr les bases d’una gestió professional de les dades que doni visibilitat al sector de la discapacitat física i orgànica i capacitat d’influència, vine al Congrés sobre el dret a l’autonomia personal