Ens passem el dia comunicant-nos amb les altres persones. Cada gest que fem, mirada que adrecem o paraula que pronunciem emet un missatge que serà interpretat per una altra persona, d’aquí el poder de la comunicació per al conjunt de la societat.
Ens comuniquem de pressa, amb nervis, eufòrics, amb por, en un rampell d’alegria … de vegades en excés i altres per defecte … però tots ens comuniquem.
Hi ha diverses maneres de comunicar-se. I per a les persones amb discapacitat que els necessiten, hi ha diversos sistemes i recursos que faciliten la seva comunicació, potenciant la seva autonomia personal i qualitat de vida. Per a les persones amb aquestes necessitats, és habitual la utilització d’un o diversos mitjans que facilitin una comunicació efectiva, ja que en ocasions la pròpia discapacitat dificulta l’expressió. El llenguatge verbal, parlat o escrit, en combinació amb el llenguatge corporal, l’expressió facial, els canals sensorials, i sistemes augmentatius i alternatius, són fórmules àmpliament utilitzades a les que, en els últims temps se sumen les TIC, que han donat lloc a una àmplia gamma de dispositius com els comunicadors electrònics, o els netbooks, smartphones, iPads … que han resultat ser eines molt potents per a la comunicació; així com multitud d’aplicacions que serveixen d’ajuda en discapacitats visuals, motores i auditives, i programaris que permeten accedir a Internet, desenvolupant estratègies de comunicació que possibiliten la socialització i eviten l’aïllament.
Tot això sense oblidar que moltes persones utilitzen el llenguatge de signes, el sistema bimodal, la dactilologia, la paraula complementada, el mim o el gest natural per comunicar-se amb els altres.
Segons l’Observatori de la Discapacitat Física, dues de cada tres persones amb discapacitat consideren que les TIC poden millorar el seu benestar, entenent que la seva evolució s’ha de dirigir cap a l’empoderament i la participación de tots. Per això, aquesta diversitat en les formes de comunicació demostra que tots tenim els mateixos drets, tant per expressar-nos com per atendre els altres.
La nostra actitud
Més enllà del sistema utilitzat, en comunicació, un dels aspectes que més hem de tenir en compte és la nostra actitud. En el moment de comunicar-nos amb persones que utilitzen ajudes és important seguir algunes pautes, com no fer servir un to alt en parlar, vocalitzar clar però sense exagerar, no donar l’esquena i respectar els temps si el nostre interlocutor necessita utilitzar determinats recursos per emetre el seu missatge. Perquè la nostra expressió facial i corporal juga un destacat paper en la interacció comunicativa. La nostra cara reflecteix les emocions, i la nostra postura corporal expressa el nostre grau d’interès i obertura cap als altres. També el tacte resulta imprescindible a l’hora d’establir intimitat i compromís. Per això, davant d’un problema d’entesa sempre podem recórrer als gestos naturals, als moviments del cos i les expressions facials que són interpretats de forma intuïtiva per tots.
Quines paraules utilitzem
L’ús del llenguatge és un altre dels aspectes que hem de tenir en compte quan parlem de comunicació i discapacitat. En aquest sentit, la Reial Acadèmia Espanyola ha presentat el primer Diccionari Normatiu Multimèdia de la Llengua de Signes Espanyola: un diccionari bilingüe, normatiu i d’ús, amb un lemari de més de 3.500 signes de la LSE amb els seus corresponents definicions en llengua espanyola per tal de donar dignitat, estandarditzar i normalitzar aquest llenguatge. I, també l’Ajuntament de Barcelona ha publicat recentment la ‘Guia de comunicació inclusiva’ que posa en valor la importància d’una comunicació respectuosa amb tothom i busca la complicitat de la ciutadania, per motivar-la a utilitzar una comunicació conscient i inclusiva, que respecti les persones i faciliti la convivència.