La Diputació de Barcelona col·labora amb més de 200 entitats de persones amb discapacitat i amb una cinquantena d’entitats de persones grans. Lluïsa Moret, presidenta de l’Àrea de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputación, comenta que hem avançat en accessibilitat universal, en convivència en la diversitat i en promoure oportunitats per a una vida digne i activa en tots els àmbits. Un dels majors reptes, ara, és garantir oportunitats d’inserció laboral per a persones amb discapacitat i ampliar l’ajuda al domicili. També calen polítiques locals compromeses amb un envelliment saludable i digne.
-Quin diria que són els principals problemes i mancances que enfronten els municipis, en particular els més petits que habitualment tenen menys recursos, en relació amb el dret a l’autonomia personal? I en quines àrees han avançat més en matèria d’inclusió i accessibilitat?
L’autonomia personal és un dret reconegut i un element essencial per a garantir la igualtat i la cohesió social als municipis. Les administracions locals tenim responsabilitats clares entorn a aquest dret i hem de treballar en cooperació amb les entitats del tercer sector social que són molt actives, coneixedores de la realitat, i permeten generar espais de participació i actuació compartida.
Hem avançat en accessibilitat universal, en convivència en la diversitat i en promoure oportunitats per a una vida digne i activa en tots els àmbits (l’educació, l’espai públic, el treball, l’esport, les tecnologies…) de manera que, tot i els reptes pendents, ens acostem al dret inclusiu a la ciutat. És a dir, a ciutats i pobles en què “no deixem ningú enrere”, un dels principis dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, de l’Agenda Global de les Nacions Unides pel 2030.
Si bé hem avançat en recursos per a la vida independent, un dels majors reptes és garantir oportunitats d’inserció laboral per a persones amb discapacitats per assolir més igualtat en l’àmbit de l’ocupació. Els ens locals tenim una llarga trajectòria de cooperació amb les Empreses d’Inserció, els Centres Especials de Treball i amb el conjunt de l’economia social per a promoure la inclusió però, sens dubte, és una línia d’intervenció que hem de seguir reforçant. A més, també hem de preveure el suport que necessiten aquestes persones quan arriben a edats avançades, amb trajectòries laborals que difícilment els permeten rebre pensions suficients.
Per que fa a l’atenció a la dependència, des de l’aprovació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal, els municipis han donat un impuls a l’atenció social domiciliària. Per una banda, amb la Teleassistència que, amb el suport de la Diputació de Barcelona, ha arribat a un grau de cobertura gairebé universal per a totes aquelles persones que requereixen el Servei. Per l’altra, si bé s’ha avançat en el servei d’ajuda a domicili, ha estat de forma més moderada; cal ampliar el servei i dotar-se d’un model robust de provisió del SAD que garanteixi uns estàndards de qualitat a tot el territori tenint en compte les dificultats dels municipis petits i la dispersió poblacional, des d’una participació activa de les persones usuàries. La Diputació volem donar suport al municipalisme per a orientar i reforçar aquest model.
-Quines polítiques pensa que s’han de posar en marxa per donar resposta a l’envelliment de la població, que és especialment complicada als nuclis rurals, ja que no sempre hi arriben els serveis?
L’envelliment de la població re-configura dia a dia el perfil de les nostres ciutats i pobles, que s’han de fer més permeables a la diversitat generacional i oferir recursos per a l’autonomia personal al llarg de la vida.
A la demarcació de Barcelona tenim un envelliment important (l’any 2018, un 18,7% de la població era major de 65 anys i l’índex de sobreenvelliment era del 16%), amb un perfil de dona: un 58% de les persones majors de 65 anys són dones.
També, hem de veure l’envelliment en la seva complexitat: un 19% de les persones majors de 65 anys es troba en risc de pobresa a Catalunya, arribant a un 24% en el cas de les dones grans (Idescat, 2018). El risc a la soledat afecta a una part important de les persones grans. Segons una enquesta elaborada per la Fundació la Caixa el 2018, un 39% de les persones més grans de 65 anys presenten soledat emocional i un 29% soledat social.
Per tant, davant d’aquestes realitats, calen polítiques locals compromeses amb un envelliment saludable i digne, tenint en compte la perspectiva de gènere i les desigualtats socials i territorials. Hem d’avançar vers municipis més cuidadors i cohesionats. Això requereix conèixer en el territori com es manifesten totes aquestes necessitats i actuar de forma planificada, amb una visió de futur i estratègica, construint aliances amb entitats socials, ciutadania, associacions de persones grans, persones usuàries de serveis, etc., per generar, de forma participada, els serveis que cada territori necessita. Des de la Diputació de Barcelona hem de treballar per acompanyar als municipis en aquest lideratge en l’envelliment actiu des d’una visió estratègica.
-L’escletxa digital, a vegades no és sempre una qüestió de coneixement tecnològic sinó d’accés a un bon servei i en bones condicions econòmiques. Té en aquest moment la Diputació algun programa per impulsar l’ús de la tecnologia entre les persones amb discapacitat o la gent gran?
Cal tenir molt present que les persones amb capacitats diverses no poden ni volen quedar al marge de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Volen estar connectades i participar de la societat, una condició imprescindible per poder exercir els mateixos drets i tenir les mateixes oportunitats.
Segons l’estudi “La discapacitat, la integració i el paper de les TIC” (elaborat per l’instituí d’investigació Gesop, 2015), dues terceres parts de les persones amb discapacitat creuen que les TIC els poden ajudar a millorar les seves condicions de vida, a tenir més autonomia, oportunitats d’aprenentatge i a estar més connectades al món. Però encara tenim molt camí per recórrer per fer les TIC més accessibles.
En aquest sentit, des de la Diputació de Barcelona col·laborem amb més de 200 entitats de persones amb discapacitat i amb una cinquantena d’entitats de persones grans, moltes de les quals treballen per reduir l’escletxa digital. És important que els municipis i ens locals siguem permeables a la capacitat innovadora del tercer sector i de l’àmbit acadèmic, i avancem en la digitalització de la societat sense deixar ningú enrere.
-Algunes de les àrees en les quals més ha treballat la Diputació han estat la teleassistència, l’accessibilitat universal i les ciutats. Ens podria explicar quines són les polítiques de Serveis Socials per continuar avançant en aquest programes? I altres de nous?
Des de la Diputació de Barcelona volem promoure ciutats i pobles accessibles, entenent l’accessibilitat des d’una mirada universal, de dignitat i qualitat de vida, que fa possible una major cohesió social.
Com a administració supramunicipal al servei dels ajuntaments i del municipalisme, el nostre repte és dotar de coneixement i eines a l’accessibilitat universal als municipis. D’un banda, donem suport als plans locals d’accessibilitat, que són les eines bàsiques de promoció de l’accessibilitat a l’àmbit municipal per assolir, no només l’eliminació progressiva de les barreres arquitectòniques en els diferents àmbits (via pública, edificis, transports i comunicacions), sinó també per ampliar la mirada de l’accessibilitat a tots els àmbits de la vida i implicar de forma activa les persones amb discapacitat.. Programes com el de Mirada tàctil als museus municipals, o l’Apropa Cultura per facilitar l’accés a teatres, museus i espectacles culturals de forma normalitzada, rutes accessibles als Parcs Naturals, suport a entitats socials que promouen l’esport adaptat o el lleure accessible són alguns dels exemples que ens acosten a aquesta mirada més global.
D’altra banda, el Servei Local de Teleassistència és un programa estratègic que compta amb més de 88.000 persones usuàries, el que suposa una cobertura de més del 12% de la població major de 65 anys. És un servei que té un impacte molt important en la promoció de l’autonomia personal, a la vegada que permet prevenir situacions de risc i de dependència. Cal destacar que el 5,7% de les persones usuàries, 5.047 persones, tenen algun tipus de discapacitat, i això és possible perquè hem fet un procés d’adaptació del servei a les seves necessitats; un recorregut en el que seguim i seguirem treballant i escoltant a les pròpies persones amb discapacitat i a les seves organitzacions.
Un altre programa adreçat a afavorir l’accessibilitat és el d‘Arranjaments d’Habitatges, amb el que, a més de a persones grans, també arribem a persones amb discapacitat, que representen el 15% del total de persones beneficiàries.
Finalment, destacar el Programa de Ciutats amigues de les persones grans, impulsat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), amb el que acompanyem als municipis per a que esdevinguin ciutats o entorns que reconeixin la diversitat de les persones grans, i que promoguin la seva inclusió i contribució en tots els àmbits de la vida comunitària.
-Com pensa que contribuirà aquest congrés sobre el Dret a l’Autonomia Personal per avançar en aquest dret?
Aquest Congrés ens donarà, segur, eines al municipalisme per avançar en el dret a l’autonomia personal, en tant que ens ofereix un espai de reconeixement, d’escolta i de treball amb persones expertes i amb les pròpies persones interessades, persones amb discapacitat o amb dependència derivada de l’envelliment i la cronicitat.
I això ens permet posar sobre la taula un tema que es viu als municipis, perquè aquestes persones són la nostra família, amics, amigues, veïns, veïnes… nosaltres mateixes. Estem parlant de qualitat de vida per a tothom.
El Congrés ens obre noves mirades cap a l’accessibilitat, amb debats tant importants com posar les tecnologies al servei de l’autonomia de les persones, sense oblidar la importància de la interacció humana i del valor de l’acompanyament personal des del respecte a les eleccions vitals.
És un esdeveniment que ens permetrà, doncs, generar innovació social com una palanca per a la cohesió social. Calen espais com aquest per reforçar la relació entre innovació i cohesió, des d’una perspectiva – com fa el Congrés- que tingui en compte la convivència, la salut, les capacitats de les persones, la participació plena de tothom, l’apoderament tecnològic, amb una mirada de gènere i de diversitat funcional.
En definitiva, ens ajudarà als municipis i als ens locals a desenvolupar aliances, estratègies i actuacions per fer ciutats i pobles inclusius, segurs, resilients i sostenibles, on la dignitat de les persones sigui l’eix de la cohesió social.
“Des de la Diputació de Barcelona volem promoure ciutats i pobles accessibles, entenent l’accessibilitat des d’una mirada universal, de dignitat i qualitat de vida, que fa possible una major cohesió social“
Per abordar des de diverses perspectives la garantía els drets de les persones amb discapacitat en cada etapa del cicle de vida, inscriu-te al Congrés #dap2019