I si no poguessis decidir com divertir-te?

Aquesta és la realitat que viuen les persones amb discapacitat, que veuen limitat el seu dret a gaudir del seu temps lliure com ells i elles voldrien 

Qualsevol persona hauria de tenir garantit el seu dret a gaudir sempre i com vulgui de les ofertes de lleure de la seva ciutat. Aquest dret, entre d’altres, assegura la inclusió i la igualtat de totes les persones a la societat. Per desgràcia, això no és així, i és que moltes persones amb discapacitat no tenen garantit aquest dret i veuen, per tant, limitada la seva autonomia personal.

Les relacions personals d’amistat, emocionals i afectives que s’estableixen amb la família i amb l’entorn més proper contribueixen a la integració social, a la millora de l’autoestima, de l’autonomia i del creixement personal de les persones. En el cas de les persones amb discapacitat, existeixen unes barreres socials i físiques que impedeixen que tots aquests factors es puguin desenvolupar amb normalitat. (Monogràfic 2 ODF Discapacitat física i vida quotidiana)

I és que, tot i que s’ha avançat molt en els últims anys en matèria de drets de les persones amb discapacitat, encara queda molta feina per fer. I un dels àmbits més oblidats en aquest sentit és el dret al lleure, un lleure normalitzat i de qualitat. Perquè el lleure no significa fer el que et diuen, sinó tenir la llibertat de fer el que a tu t’agrada.

Aquests temes es tractaran al I Congrés sobre el dret a l’autonomia personal que se celebrarà a Barcelona els pròxims 21 i 22 d’octubre.

Eliminant barreres, dibuixant somriures

La manca d’ofertes de lleure adaptades per a persones amb discapacitat ha fet que sorgissin entitats amb l’objectiu de promocionar el lleure inclusiu com a dret fonamental que tenen les persones per desenvolupar-se en tots els àmbits. En aquest context va néixer la Fundació Masnatur, una Fundació que fa més de vint anys que ofereix activitats de lleure inclusiu, com excursions de cap de setmana o campaments, entre d’altres, a joves i adults amb discapacitat. “Quan vam començar hi havia molta demanda de persones amb mobilitat reduïda o amb discapacitat que, al seu temps lliure, necessiten algú que els acompanyi. En aquella època no hi havia entitats dedicades al lleure per a persones amb discapacitat”, explica Alicia Villalba, coordinadora del departament de voluntariat de Masnatur a una entrevista. I és que un dels lemes de Masnatur és “eliminant barreres, dibuixant somriures”.

Masnatur treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat i per sensibilitzar a la població sobre les seves necessitats especials. “El lleure va unit a l’educació no formal, al desenvolupament de les habilitats socials i, sobretot, ens ensenyen que les barreres o els límits de la discapacitat els posa la societat: ells no les viuen”, sentència Villalba.

Les activitats de Masnatur són possibles, en gran part, gràcies als gairebé 1.800 voluntaris que hi col·laboren. Aquestes activitats estan encarades a nens i joves amb discapacitat, d’entre 7 i 25 anys. Tots els caps de setmana del curs escolar es realitzen activitats com sortides culturals, passejos per parcs i jardins, campaments a la naturalesa, sortides a parcs temàtics… Tot i que aquestes sortides estan encarades a nens i joves, una vegada al mes també es realitzen sortides en grup per a persones adultes amb discapacitat física.

Una altra entitat que es dedica a promocionar les activitats de lleure com a mitjà d’adaptació i inclusió a la societat de les persones amb discapacitat és la Fundació Ludàlia.

Els diumenges a Luz de Gas

“Barcelona, tot i ser una ciutat accessible en molts aspectes, oberta i inclusiva, encara ha de millorar algunes qüestions en l’àmbit del lleure nocturn. Sí que és veritat que la majoria de locals ja han adaptat els seus accessos i infraestructures per persones amb mobilitat reduïda, però el que manca de manera important és l’accessibilitat, sobretot per a persones amb discapacitat intel·lectual”, explica el Jordi, treballador de Ludàlia. És per això que des de Ludàlia es va voler buscar que “un local de la comunitat obrís les seves portes per a persones amb discapacitat intel·lectual”, comenta el Jordi.

Per aconseguir-ho van estar parlant amb diversos establiments fins que es van topar amb Luz de Gas. “Vaig anar a veure el Fede Sardà, propietari de Luz de Gas, i em va obrir el cel. Li vaig demanar totes les tardes de diumenge perquè les persones amb discapacitat intel·lectual de qualsevol edat, pagant la seva entrada, poguessin trobar-se i ballar”, explica la Consol. La discoteca s’obre cada diumenge de l’any, de 17 a 20.30 h, per acollir els balls de totes les persones que vulguin passar una bona estona, sense restriccions, sense discriminacions, sense barreres.

Inscriu-te al primer Congrés sobre el dret a l’autonomia personal.