BLOC1:

LA GARANTIA DELS DRETS A CADA ETAPA DEL CICLE DE VIDA

En aquesta taula, farem un apropament des d’una perspectiva de drets humans, enfocat en la dimensió ètica, política i jurídica, de com garantir els drets de les persones amb discapacitat a cada etapa del cicle de vida, focalitzant en qüestions realistes i tangibles que afecten a la majoria. En concret, es profunditzarà en qüestions com la no discriminació, evitar la sobreprotecció i afavorir l’autonomia personal i la vida independent. A més a més, es posarà sobre la taula la situació actual de vulneració dels drets de les persones amb discapacitat.

La concepció de persona i les seves característiques bàsiques ha de ser predominant, en equilibri amb l’enfocament específic de la discapacitat i les dificultats que aquesta comporta per a cada individu. Els Drets Humans (i més específicament, la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat), de la Infància, d’Igualtat de gènere i altres marcs jurídics proposats per l’ONU, són referència ineludible en les polítiques que tenen el cicle de vida i les seves especificitats, com a objectiu principal. Elements com la inclusió efectiva, l’atenció adequada i la promoció personal, depenen de que els drets fonamentals com persones es posin en un nivell preferent. L’anàlisi des d’un punt de vista dels drets (tots els drets, no només els normatius) implica una perspectiva de desenvolupament social i, per tant, reflexionar sobre la generació d’entorns inclusius per a totes les persones, en totes les etapes del cicle vital.

BLOC 2:

LA CIUTAT COM A ESPAI DE VIDA I CONVIVÈNCIA

La ciutat ha de ser estudiada en el seu conjunt com un espai de convivència accessible i amigable, que faciliti l’accés als serveis de manera inclusiva i que fomenti la participació de totes les persones. En aquesta taula, es tractaran temes com la sensibilització, l’eliminació de barreres (físiques i socials) i l’accessibilitat en relació amb elements centrals en la vida de les persones, com el transport, la sanitat o l’oci. Caminar cap a les human smart cities és un altre dels temes a tractar i un dels objectius a assolir.

L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 11 de l’Agenda 2030, creat per la Nova Agenda Urbana, fixa els paràmetres que ha de complir la planificació urbana per a aconseguir ciutats inclusives i segures, amb l’objectiu que ningú es quedi enrere. Citant a Jane Jacobs, “les ciutats tenen la capacitat de proporcionar alguna cosa per a tots, únicament perquè i únicament quan, són creades per a tots.”

El dret a la ciutat (Lefebvre, 1968) ens planteja el repte de recuperar la ciutat per a les persones, rescatar el ciutadà com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha construït i com a escenari de trobada per a la construcció d’una vida col·lectiva.

BLOC 3:

LA TECNOLOGIA PER MILLORAR LA QÜALITAT DE VIDA. DE LES TIC A LES TEP.

Segons dades de l’Observatori de la Discapacitat Física, 2 de cada 3 persones amb discapacitat considera que les TIC (les tecnologies de la informació i la comunicació) poden millorar el seu benestar. Per tant, és imprescindible entendre que tecnologia i qualitat de vida estan lligades, impulsar l’accés a tecnologies accessibles mitjançant el foment de la investigació i, finalment, l’aplicació dels avenços tecnològics a aspectes de la vida quotidiana. Tot això, tenint en compte les consideracions ètiques que implica. A més a més, és necessari un canvi de concepte i passar de les TIC a les TEP (la tecnologia per a l’apoderament i la participació).
D’una altra banda i segons l’informe de Keysight-Fundació Adecco Tecnologia i discapacitat, existeixen moltes barreres perquè les tecnologies contribueixin, encara més, a la millora de la qualitat de vida entre les persones amb discapacitat. Entre aquestes, hi trobem les barreres econòmiques. Per tant, són necessàries estratègies per abaratir costos, sigui mitjançant ajudes directes que promoguin l’equitat o sigui a través de la subvenció a les empreses perquè puguin aplicar preus reduïts.
Una altra barrera detectada és la formació, per a la qual es fa imprescindible continuar impulsant activitats formatives accessibles en formats que permetin el seu seguiment per qualsevol persona.

BLOC 4:

LES DADES COL·LECTIVES COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL

Aquesta és la dècada de les dades. El 90% de les dades actuals s’han generat en els últims anys. Seguint informes recents, l’any 2020 cada persona generarà una mitjana d’1,7 megabytes de dades per segon. Per sort, tenim les tecnologies necessàries per recollir-les, integrar-les, entendre-les i aprendre d’elles. És notori el coneixement que aporten les dades, gràcies a elles podem tindre una visió realista del món que ens rodeja, basada en fets i no en impressions. Un exemple de com utilitzar les dades per generar coneixement sobre l’estat actual de la discapacitat i l’autonomia personal al nostre país, és l’Informe Olivenza: Sabies que quasi deu de cada 100 persones entre els 45 i els 65 anys, té discapacitat? Que només una de cada 4 persones amb discapacitat té feina? O què la taxa d’atur en persones amb discapacitat entre 16 i 24 anys és superior al 60%? Es desprèn d’això, que un bon anàlisi de les dades pot ser primordial per promoure el coneixement, visibilitzar la situació actual i fomentar accions efectives basades en l’evidència científica i les dades objectives.
A partir de les dades recollides, es pot tindre una visió de 360 graus de les persones i dissenyar accions i estratègies innovadores, orientades a les necessitats reals dels individus i que els hi donin suport en la promoció de la seva autonomia i benestar. Aquestes accions poden ser molt potents i promoure un canvi significatiu. No obstant això, al llarg del camí hi ha algunes consideracions ètiques, socials i legals a considerar. S’ha de tindre molt en compte la privacitat dels ciutadans, el seu benestar, com permetre que participi “cedint” les seves dades, com assegurar que els sistemes automàtics que creem no discriminin, etc.
D’aquesta manera, la generació, gestió i interpretació de les dades, principalment de les entitats del sector de la discapacitat, poden ser la clau per la transformació social que busquem.