“L’Autonomia Personal, una qüestió de justícia i igualtat”

2.

Totes les persones tenen dret a exercir la seva llibertat

per desenvolupar les activitats bàsiques, instrumentals i avançades de la vida diària de la manera en què desitgin, i per prendre les decisions que afecten el seu lloc de residència i les persones amb les quals viure, sense que pugui prevaler cap discriminació per la seva condició o circumstància personal o social. També tenen dret a la participació social i política en igualtat de condicions que la resta de les persones.

3.

L’autonomia personal és un dret inherent a la persona,

i, per tant, la capacitat de decidir és un dret individual que ha de protegir-se jurídicament d’imposicions externes a aquesta, i proporcionar-se els suports que siguin necessaris per a la seva seguretat personal i patrimonial.

4.

Les administracions i els òrgans que d’ella depenguin han de ser garants del respecte a la dignitat de totes les persones amb discapacitat en qualsevol circumstància, promoure la seva igualtat i no discriminació respecte a la resta de la població.

Només salvaguardant aquests principis, estarà garantit el dret a la plena autonomia personal.

5.

Cada persona té dret a desenvolupar el seu projecte vital com a membre de ple dret de la societat de la qual forma part.

La seva capacitat d’elecció ha de contemplar-se en el mateix àmbit de drets i obligacions que la resta de la ciutadania. En aquest sentit, la societat ha de proveir les condicions i recursos per a garantir-lo.

6.

Per al desenvolupament de l’autonomia personal s’ha de tenir present que les necessitats de caràcter individual són intransferibles i diferents per a cada persona.

El lliure desenvolupament de la persona ha de garantir-se, així com la promoció de la supressió de qualsevol barrera que impedeixi l’exercici dels drets i lliure accés als serveis i entorns comunitaris.

7.

L’autonomia personal ha de contemplar l’accés als serveis de promoció de l’autonomia personal de manera personalitzada.

Per a això, és imprescindible que les administracions desenvolupin la normativa i mecanismes necessaris per a la seva regulació sobre la base dels principis d’equitat i justícia social, amb especial atenció a la figura de l’assistent personal com a eina necessària per a la vida autònoma i independent.

8.

El dret a l’autonomia personal ha d’observar-se com un bé comú i per aquesta raó concerneix al conjunt de la societat el seu desenvolupament ple.

Des d’aquesta perspectiva, totes les persones som corresponsables de la promoció d’un canvi cultural per a aconseguir una societat més inclusiva que construeixi la seva convivència sobre el respecte als drets humans.

9.

L’exercici de la igualtat d’oportunitats comporta facilitar l’accés als drets en igualtat de condicions per a tota la ciutadania.

En conseqüència, hem de concebre tots els productes, béns, entorns i servei sobre la base del paradigma del disseny universal que beneficia a les persones de totes les edats i capacitats, facilita la no discriminació i és un instrument que permet portar una vida més autònoma en tot el cicle de vida.

10.

El dret a l’autonomia personal se sustenta en la llibertat i igualtat, en la diversitat o la diferència i en la corresponsabilitat social, individual i col·lectiva.

El dret a l’autonomia personal se sustenta en la llibertat i igualtat, en la diversitat o la diferència i en la corresponsabilitat social, individual i col·lectiva.