{"id":4053,"date":"2019-09-25T10:00:23","date_gmt":"2019-09-25T09:00:23","guid":{"rendered":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/?p=4053"},"modified":"2019-09-20T08:56:51","modified_gmt":"2019-09-20T07:56:51","slug":"conversamos-con-amalia-gamio-miembro-del-comite-sobre-los-derechos-de-las-personas-con-discapacidad-de-naciones-unidas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/actualidad\/blog\/conversamos-con-amalia-gamio-miembro-del-comite-sobre-los-derechos-de-las-personas-con-discapacidad-de-naciones-unidas\/","title":{"rendered":"Conversem ama Amalia Gamio, membre del Comit\u00e8 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/h3>\n

Amalia Gamio, llicenciada en Medicina per la UNAM (Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic), va participar en l’elaboraci\u00f3 del text de la Convenci\u00f3 Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU<\/a> i en l’actualitat \u00e9s membre del Comit\u00e8 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides<\/a> per al per\u00edode 2019-2022.<\/span><\/strong><\/em><\/h3>\n

\u001b\u001b[En aquesta entrevista, les seves opinions no reflecteixen cap posici\u00f3 del Comit\u00e8, sin\u00f3 que s\u00f3n les seves consideracions com a experta independent i serveixen de base per al debat que tindr\u00e0 lloc durant el Congr\u00e9s sobre el dret a l’autonomia personal #dap2019, i en el qual Amaia Gamio oferir\u00e0 una confer\u00e8ncia magistral, el dia 22 d’octubre].<\/span><\/strong><\/em>\u00a0<\/span><\/strong><\/em><\/h4>\n

-Com persona que va treballar en l’elaboraci\u00f3 del contingut de la Convenci\u00f3 Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, com valora el grau de compliment i comprom\u00eds amb la discapacitat dels pa\u00efsos que s’han adherit a la mateixa?<\/strong>
\nL’elaboraci\u00f3 de l’esborrany de la Convenci\u00f3 va significar molt, no nom\u00e9s per l’objectiu de comptar amb un instrument que contingu\u00e9s els drets de les persones amb discapacitat, que \u00e9s ara el Primer Tractat Internacional sobre els drets humans d’aquest important col\u00b7lectiu; sin\u00f3 que tamb\u00e9 va convocar i reunir les organitzacions internacionals de persones amb discapacitat per primera vegada en la hist\u00f2ria de Nacions Unides.\u00a0<\/span>Importants discussions presencials, aix\u00ed com en l\u00ednia, sumades a les consultes que amb aquestes organitzacions tenia cada Estat sobre els aven\u00e7os del esborrany, van constituir una oportunitat \u00fanica de reunir moltes ments brillants que van aportar rellevants entrades per al document. Es va recon\u00e8ixer per primera vegada que no hi ha millor expert que les mateases persones que per cent\u00faries han viscut la discriminaci\u00f3 sense poder -fins llavors- fer comprendre a la societat conceptes b\u00e0sics com la garantia dels drets.<\/span><\/p>\n

La necessitat fonamental d’un canvi de l’enfocament m\u00e8dic assistencialista a l’enfocament social de la discapacitat va ser, i continua sent, la pedra angular del canvi de paradigma. Sense aquest, no es podrien entendre els altres drets continguts en la Convenci\u00f3.<\/span><\/p>\n

-Com creu que l’ONU i els diferents Estats han de treballar per seguir avan\u00e7ant en el compliment de la Convenci\u00f3 i per tant dels drets de les persones amb discapacitat?<\/strong>
\nEm sembla que falta encara molt comprom\u00eds per part dels Estats: ja que comprendre a fons aquest canvi de paradigma no est\u00e0 sent tan senzill. No solament perqu\u00e8 la idea d’enfocar a les persones amb discapacitat amb una visi\u00f3 caritativa i proteccionista \u00e9s ancestral, sin\u00f3 perqu\u00e8 tot canvi implica l’enteniment profund de per qu\u00e8 es vol canviar, i un esfor\u00e7 per invertir en termes financers, i en capacitar, sensibilitzar, aprendre noves formes d’actuar i pensar. Hi ha hagut alguns aven\u00e7os (uns pa\u00efsos m\u00e9s, altres menys), depenent de la seva capacitat econ\u00f2mica i el seu desenvolupament, per\u00f2 tamb\u00e9 de la seva disposici\u00f3 pol\u00edtica cap a la discapacitat. Hi ha problemes comuns dels quals m’agradar\u00e0 parlar m\u00e9s endavant.<\/span><\/p>\n

-Quina valoraci\u00f3 fa de la seva aplicaci\u00f3?<\/strong>
\nA 11 anys de la seva entrada en vigor, hi ha \u00e0rees d’oportunitat que ja es troben identificades, per a mi s\u00f3n: I) la sensibilitzaci\u00f3, II) la no discriminaci\u00f3 transversalitzada, III) l’harmonitzaci\u00f3 legislativa i compliment de la mateixa, aix\u00ed com l’establiment de pol\u00edtiques, plans i programes, IV) el reconeixement de la capacitat jur\u00eddica i acc\u00e9s a la just\u00edcia. Podrem discutir aquests punts m\u00e9s \u00e0mpliament durant el Congr\u00e9s #dap2019.<\/span><\/p>\n

-I com valora els aven\u00e7os que s’han fet a Espanya sobre aquest tema i en quins aspectes ha de millorar?<\/strong>
\nEspanya ha estat un pa\u00eds pioner en la constituci\u00f3 d’organitzacions socials d’excel\u00b7l\u00e8ncia com l’ONCE, que ha creat un precedent a tot el m\u00f3n. Compta amb excel\u00b7lents programes per a la formaci\u00f3 i especialitzaci\u00f3 en els drets humans de les persones amb discapacitat com el de la Universitat de Salamanca, del qual s\u00f3c orgullosament egressada. T\u00e9 actualment organitzacions com la que m’ha fet l’honor de convidar-me a participar en aquest I Congr\u00e9s sobre el Dret a l’Autonomia Personal discapacitat f\u00edsica, org\u00e0nica, envelliment i cronicitat, tema fonamental dins dels drets de les persones amb discapacidad.<\/span><\/p>\n

Pero hi ha alguns reptes que encara persisteixen i que han estat assenyalats per diverses organitzacions, i per les Observacions del Comit\u00e8, com el relatiu estancament en l’educaci\u00f3 inclusiva, que els drets de les dones i nenes amb discapacitat encara no es garanteixin plenament, i que hi hagi difer\u00e8ncies significatives entre comunitats aut\u00f2nomes. Tamb\u00e9 preocupa que les pol\u00edtiques p\u00fabliques de discapacitat i les d’igualtat de g\u00e8nere no contemplin mesures per a la lluita contra la discriminaci\u00f3 m\u00faltiple i interseccional que viuen les dones i nenes amb discapacitat, i que no es disposi de dades sobre la seva situaci\u00f3; i la persist\u00e8ncia de la categoritzaci\u00f3 dins el model m\u00e8dic a les persones amb discapacitat, aix\u00ed com la persist\u00e8ncia de la institucionalitzaci\u00f3 a persones amb discapacitat psicosocial i intel\u00b7lectual.<\/span><\/p>\n

-Les nenes i les dones amb discapacitat pateixen una doble discriminaci\u00f3, sota el seu punt de vista, qu\u00e8 hem de treballar a nivell global, per\u00f2 tamb\u00e9 a cada pa\u00eds, per aconseguir que els drets humans i les pol\u00edtiques de discapacitat incorporin la perspectiva de g\u00e8nere i acabar amb aquesta doble discriminaci\u00f3?<\/strong>
\nIgual que passa a Espanya, la majoria dels pa\u00efsos no t\u00e9 encara la sensibilitzaci\u00f3, la legislaci\u00f3, els programes i les pol\u00edtiques p\u00fabliques que respectin plenament els drets de les nenes i dones amb discapacitat; fins i tot cal puntualitzar que molts no ho fan per a les dones en general. La bretxa de g\u00e8nere continua present en molts pa\u00efsos del m\u00f3n, on se segueix veient a les dones com a persones de categoria inferior, i en conseq\u00fc\u00e8ncia, no nom\u00e9s no es respecten els seus drets, sin\u00f3 que se les discrimina obertament oferint menys acc\u00e9s a l’educaci\u00f3, a la capacitaci\u00f3, a la feina … Aquesta ancestral discriminaci\u00f3 s’inicia des del si familiar, on encara persisteixen estereotips nocius que limiten la participaci\u00f3 efectiva de les dones, i m\u00e9s espec\u00edficament de les nenes i dones amb discapacitat, en tots els \u00e0mbits de la vida. <\/span><\/p>\n

I jo diria que m\u00e9s que una doble discriminaci\u00f3, les dones s’enfronten a m\u00faltiples discriminacions: dones ind\u00edgenes, afrodescendents, migrants, despla\u00e7ades internes, refugiades, pobres, embarassades, nenes, joves, adultes … sumen m\u00faltiples formes de discriminaci\u00f3. La discriminaci\u00f3 m\u00faltiple i interseccional pot oc\u00f3rrer amb qualsevol combinaci\u00f3 de dos o m\u00e9s motius que van complicant m\u00e9s i m\u00e9s les possibilitats d’inclusi\u00f3. Per il\u00b7lustrar m\u00e9s aquests punts es compta amb els articles 5 i 6 del Conveni, aix\u00ed com amb les Observacions generals del Comit\u00e8, la n\u00famero 3 de 2016 sobre dones amb discapacitat, i la n\u00famero 6 del 2018 sobre Igualtat i no discriminaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00abA Espanya hi ha alguns reptes que encara persisteixen com el relatiu estancament en l’educaci\u00f3 inclusiva, o que els drets de les dones i nenes amb discapacitat encara no garanteixin a plenitud\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Per abordar des de diverses perspectives de com garantir els drets de les persones amb discapacitat en cada etapa del cicle de vida, inscriu-te al Congr\u00e9s #dap2019<\/a><\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amalia Gamio, llicenciada en Medicina per la UNAM (Universitat Nacional Aut\u00f2noma de M\u00e8xic), va participar en l’elaboraci\u00f3 del text de la Convenci\u00f3 Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU i en l’actualitat \u00e9s membre del Comit\u00e8 sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides per al per\u00edode 2019-2022.…<\/span><\/p>\n

Read More<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":4055,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[274,29,273,272,32,27,275,239,276,277],"class_list":["post-4053","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-amaia-gamio","tag-autonomia-personal","tag-comite-sobre-los-derechos-de-las-personas-con-discapacidad","tag-convencion-onu","tag-derechos","tag-discapacidad","tag-doble-discriminacion","tag-educacion-inclusiva","tag-mujeres-con-discapacidad","tag-ninas-con-discapacidad"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4053","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4053"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4053\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4375,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4053\/revisions\/4375"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4055"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4053"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4053"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4053"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}