{"id":4022,"date":"2019-09-20T08:59:25","date_gmt":"2019-09-20T07:59:25","guid":{"rendered":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/?p=4022"},"modified":"2019-09-20T08:59:25","modified_gmt":"2019-09-20T07:59:25","slug":"como-la-innovacion-tecnologica-cambiara-tu-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/actualidad\/blog\/como-la-innovacion-tecnologica-cambiara-tu-vida\/","title":{"rendered":"Com la innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica canviar\u00e0 la teva vida"},"content":{"rendered":"

El pas de les TIC a les TEP \u00e9s un dels eixos per avan\u00e7ar en l\u2019autonomia personal <\/span><\/b><\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics prometen canviar el m\u00f3n en els propers anys, de fet, actualment i segons dades de l’Observatori de la Discapacitat F\u00edsica<\/a>, 2 de cada 3 persones amb discapacitat considera que les TIC poden millorar el seu benestar. Per tant, podem entendre que tecnologia i qualitat de vida estan lligades. Per parlar de la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica en el sector de la discapacitat i la seva aplicaci\u00f3 en la vida quotidiana de les persones entrevistem al divulgador cient\u00edfic Cecilio Angulo, especialista en rob\u00f2tica i \u00a0intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial, i a Jordi Planella, expert en estudis sobre discapacitat i pedagogia social.<\/span><\/strong><\/em><\/h3>\n

\"\"Cecilio Angulo.\u00a0<\/strong>Professor de la UPC. Director del Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Centre<\/a>\u00a0<\/strong><\/h3>\n

-La tecnologia ha facilitat la vida a moltes persones, i en especial a persones amb discapacitats, per\u00f2 qu\u00e8 falta per avan\u00e7ar encara m\u00e9s en aquest sentit?<\/strong><\/p>\n

Hi ha dos punts que s\u00f3n cr\u00edtics per avan\u00e7ar en l’\u00fas de la tecnologia. El primer \u00e9s l’oportunitat. Cal que la tecnologia resolgui un problema o augmenti la potencialitat d’all\u00f2 que ara es fa servir. Els segon punt fa refer\u00e8ncia a la usabilitat, que t\u00e9 a veure amb l’acceptabilitat. La tecnologia per a persones amb discapacitat no ha de significar un estigma, ha de ser un element distintiu i personalitzable. La tecnologia de ‘masses’ \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil d’abaratir que la tecnologia ‘feta a mida’, d’igual manera que passa si es compra un moble o personalitza un cotxe. Cal fer veure a les institucions p\u00fabliques que la ‘customitzaci\u00f3’ \u00e9s una necessitat en molts casos de persones amb discapacitat.<\/p>\n

-Quines tecnologies s\u00f3n les m\u00e9s demandades avui en dia entre la ciutadania, tingui o no discapacitat?<\/strong><\/p>\n

Persones amb discapacitat som tots, aix\u00ed que les tecnologies demandades s\u00f3n totes aquelles que ho s\u00f3n a nivell global. Per posar dos exemples, les tecnologies que permeten desenvolupar exoesquelets s\u00f3n v\u00e0lides per persones sense mobilitat o per treballadors que han de portar una c\u00e0rrega pesada. O b\u00e9, les tecnologies de realitat augmentada serveixen tant per gent amb discapacitat visual com per crear indicacions a turistes. Cal entendre que la discapacitat \u00e9s part de la resposta i no part de la pregunta. Hi ha discapacitats m\u00e9s visibles que d’altres, per\u00f2 tothom pateix algun tipus de discapacitat menys visible a la que voldria donar resposta.<\/p>\n

-Quins canvis s\u2019ha produ\u00eft a nivell social amb l\u2019aparici\u00f3 de noves tecnologies en mat\u00e8ria d\u2019accessibilitat?<\/strong><\/p>\n

El terme ‘noves tecnologies’ no \u00e9s gens encertat. Continuem parlant de les TICs com noves tecnologies i hi s\u00f3n amb nosaltres des de fa 60 anys. Les tecnologies que es proposen en mat\u00e8ria d\u2019accessibilitat s\u00f3n madures i aix\u00ed ho ha d’entendre la societat. Adaptar \/ customitzar \/ fer usables els elements tecnol\u00f2gics no t\u00e9 res de nou en refer\u00e8ncia a la tecnologia. \u00c9s un tema de ‘nova inversi\u00f3’, que ara per ara no s’est\u00e0 produint.<\/p>\n

-Quin paper juguen les xarxes socials en tot aix\u00f2?<\/strong><\/p>\n

Les xarxes socials s\u00f3n els nous ‘anuncis de la tele’. La seva influ\u00e8ncia \u00e9s cabdal i cal saber treure’n profit des del punt de vista de fer visible la realitat de les persones amb discapacitat, i generar un llenguatge i discurs que permeti incloure les persones amb discapacitat dins dels grups socials habituals i no com un grup ‘diferent’.<\/p>\n

\u00abCal fer veure a les institucions p\u00fabliques que la ‘customitzaci\u00f3’ tecnol\u00f2gica \u00e9s una necessitat en molts casos de persones amb discapacitat\u201d<\/p><\/blockquote>\n

\"\"Jordi Planella.\u00a0<\/strong>Catedr\u00e0tic de Pedagogia Social de la UOC<\/a><\/strong><\/h3>\n

-Que falta per a que la tecnologia permeti avan\u00e7ar en la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat?<\/strong><\/p>\n

En l\u2019\u00e0mbit de les discapacitats les dificultats s\u2019han anat superat amb el concepte cl\u00e0ssic de tecnologia: cadires de rodes, bastons, ulleres, pr\u00f2tesis, etc\u2026que es segueixen utilitzant actualment, i estarien m\u00e9s vinculades a la ortop\u00e8dia. Pel que fa a les tecnologies avan\u00e7ades, les que m\u00e9s s\u2019utilitzen tenen a veure amb les apps que tenen com a funci\u00f3 facilitar un sistema de vida quotidi\u00e0 m\u00e9s f\u00e0cil i aut\u00f2nom. Per\u00f2 fins fa poc no hi havia la consci\u00e8ncia per part d\u2019enginyers i programadors per a fer recerca en aquesta l\u00ednia. El m\u00e9s complicat \u00e9s aconseguir que masses de professionals, enginyers, programadors i t\u00e8cnics vulguin fer recerca per desenvolupar productes i software; i tamb\u00e9 que els empresaris s\u2019ocupin de la seva producci\u00f3. \u00c9s un canvi de mentalitat i cultura. L\u2019exemple el trobem a les smart cities<\/em>, quan pensen en accessibilitat i veiem que totes les persones ens en podem beneficiar, ens adonem que els efectes del canvi s\u00f3n molt grans. La inclusi\u00f3 ens pertany a totes les persones.<\/p>\n

-A nivell social veus canvis?
\n<\/strong>Quan l\u2019Estat Espanyol va aprovar la LISMI, ara LGD<\/a>, era una de les lleis m\u00e9s avan\u00e7ades. Per\u00f2 la realitat \u00e9s que no es compleix. El que cal \u00e9s avan\u00e7ar en la conscienciaci\u00f3 social, perqu\u00e8 podem tenir un marc legal molt ben definit, per\u00f2 un pa\u00eds com Costa Rica ha avan\u00e7at molt m\u00e9s gr\u00e0cies a la pedagogia, que amb la normativa.<\/p>\n

D\u2019altra banda, les xarxes socials estan funcionant molt b\u00e9 per a reivindicar els drets, i \u00a0per a compartir problemes i experi\u00e8ncies i no tenir un sentiment d\u2019a\u00efllament. Perqu\u00e8 la llei pot definir moltes coses per\u00f2 l\u2019exclusi\u00f3 \u00e9s una realitat.<\/p>\n

-Com estem a Espanya en relaci\u00f3 a altres pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n

A Espanya s\u2019han generat q\u00fcestions rellevants com el concepte de diversitat funcional, que \u00e9s una de les grans aportacions que s\u2019han fet amb un impacte global, per\u00f2 en general anem a remolc. Les teories i models venen d\u2019Anglaterra i Estats Units. Nosaltres estem ancorats en models antics de la concepci\u00f3 de la discapacitat i aix\u00f2 repercuteix en l\u2019aplicaci\u00f3 de noves tecnologies. No hi ha hagut una transformaci\u00f3 a nivell social i, per aix\u00f2, en l\u2019impacte de les tecnologies en la millora de qualitat de vida queda molt per fer.<\/p>\n

-Quins son els reptes de futur?<\/strong><\/p>\n

Que es porti a la pr\u00e0ctica la ciutat inclusiva. Que tothom pugui tenir una vida aut\u00f2noma, o millor dit: interdependent. Hi ha persones que hauran de disposar de recursos com les escoles d\u2019educaci\u00f3 especials, per\u00f2 quin sentit te crear productes i serveis especials? La meva idea de societat \u00e9s diferent, passa per aplicar el disseny universal des d\u2019un inici, pensar en totes les persones abans de fer una cosa: ja sigui en una xerrada, una escola, o un producte.<\/p>\n

Hi ha una exercici que ens cal fer com a societat que \u00e9s aprendre a mirar diferent, en positiu, sense por. Els nens no tenen una construcci\u00f3 negativa de la difer\u00e8ncia fins que no van creixent. De forma que cal trencar amb els mons paral\u00b7lels i que la gent pugui circular lliurement per la comunitat.<\/p>\n

\u201cNo hi ha hagut una transformaci\u00f3 a nivell social i, per aix\u00f2, en l\u2019impacte de les tecnologies en la millora de qualitat de vida queda molt per fer\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Per proposar mesures de prevenci\u00f3 i autocura a trav\u00e9s de les TIC,<\/em><\/strong>\u00a0<\/em><\/strong>inscriu-te<\/a><\/em><\/strong>\u00a0<\/em><\/strong>al Congr\u00e9s sobre el dret a l\u2019autonomia personal. Discapacitat f\u00edsica i org\u00e0nica, envelliment i cronicitat<\/em><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El pas de les TIC a les TEP \u00e9s un dels eixos per avan\u00e7ar en l\u2019autonomia personal Els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics prometen canviar el m\u00f3n en els propers anys, de fet, actualment i segons dades de l’Observatori de la Discapacitat F\u00edsica, 2 de cada 3 persones amb discapacitat considera que les TIC poden millorar el seu…<\/span><\/p>\n

Read More<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":4034,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[26,259,29,262,27,107,31,263,260,117,258,261,257],"class_list":["post-4022","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-accesibilidad","tag-apps-accessibles","tag-autonomia-personal","tag-cecilio-angulo","tag-discapacidad","tag-diseno-universal","tag-inclusion","tag-jordi-planella","tag-redes-sociales","tag-tic","tag-transformacio-digital","tag-transformacion-digital","tag-xarxes-socials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4022"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4079,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4022\/revisions\/4079"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4034"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4022"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4022"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4022"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}