{"id":3553,"date":"2019-08-06T09:40:24","date_gmt":"2019-08-06T08:40:24","guid":{"rendered":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/?p=3553"},"modified":"2019-08-06T12:05:14","modified_gmt":"2019-08-06T11:05:14","slug":"entrevista-a-sandra-bestraten-presidenta-de-la-demarcacion-de-barcelona-del-colegio-de-arquitectos-de-cataluna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/actualidad\/blog\/entrevista-a-sandra-bestraten-presidenta-de-la-demarcacion-de-barcelona-del-colegio-de-arquitectos-de-cataluna\/","title":{"rendered":"Entrevista a Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcaci\u00f3 de Barcelona del Col\u00b7legi d'Arquitectes de Catalunya"},"content":{"rendered":"

\u00abHem d’aconseguir l’autonomia funcional de les activitats quotidianes\u00bb<\/strong><\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

Arquitecta, professora a l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura de Barcelona<\/a>, \u200b\u200bmembre del Consell del Centre de Cooperaci\u00f3 per al Desenvolupament<\/a> i de la Junta de la C\u00e0tedra UNESCO de Sostenibilitat<\/a>, i presidenta de la Demarcaci\u00f3 de Barcelona del Col\u00b7legi\u00a0Oficial\u00a0d’Arquitectes de Catalunya (COAC)<\/a>, Sandra Bestraten ens explica els reptes d’una ciutat accessible per a tothom, un\u00a0del eixos del Congr\u00e9s #dap2019<\/a>.<\/i><\/span><\/strong><\/h3>\n

-Quins s\u00f3n els problemes que impedeixen l’accessibilitat a les persones amb discapacitat?<\/span><\/b><\/p>\n

El principal repte \u00e9s que totes les persones i administracions entenguin que \u00e9s la ‘cadena de l’accessibilitat’, \u00e9s a dir que hem d’aconseguir l’autonomia funcional de les activitats quotidianes. No nom\u00e9s \u00e9s entrar a casa meva, tamb\u00e9, \u00e9s poder sortir al carrer, gaudir de l’equipament, anar a comprar el pa … Aix\u00f2 vol dir que cal enlla\u00e7ar l’espai p\u00fablic i la relaci\u00f3 amb les diferents activitats que fem. Cal un esfor\u00e7 de sensibilitzaci\u00f3 general per a entendre que tots hem d’aportar el m\u00e0xim.<\/span><\/p>\n

-\u00c9s Barcelona una ciutat accessible?<\/span><\/b><\/p>\n

Si, en el cas de Barcelona, \u200b\u200bpodem estar molt orgullosos perqu\u00e8 la ciutat \u00e9s molt accessible. Amb la qual cosa, en lloc d’estar tancades a casa, les persones amb discapacitat poden gaudir de la vida a la ciutat. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha molts sectors, sobretot els comer\u00e7os i alguns equipaments hist\u00f2rics, que no s\u00f3n accessibles i no permeten aquesta autonomia funcional.<\/span><\/p>\n

-Qu\u00e8 ha canviat a la ciutat perqu\u00e8 aix\u00ed sigui?<\/span><\/b><\/p>\n

Des de les Olimp\u00edades de 1992, podr\u00edem dir que hi ha hagut una aposta molt decidida, per consens de totes les forces pol\u00edtiques, d’entendre l’accessibilitat com una prioritat. A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha un nombre considerable d’entitats molt consolidades que han fet una tasca de pressi\u00f3 perqu\u00e8 l’Administraci\u00f3 ho contempli com a prioritat. Ha estat una tasca molt important tant de les entitats del Tercer Sector, com una voluntat pol\u00edtica ferma.<\/span><\/p>\n

Destacaria, per exemple, l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat<\/a>, una entitat que treballa l’accessibilitat de forma transversal i intenta que tots els departaments del consistori la tinguin en consideraci\u00f3.<\/span><\/p>\n

\u00c9s veritat que no tots els ajuntaments tenen aquesta capacitat, sobretot en ciutats petites, per\u00f2 d’alguna manera hauria d’inspirar una aposta tan decidida perqu\u00e8 es puguin anar implementant les mesures necess\u00e0ries.<\/span><\/p>\n

-Quins aspectes han de millorar els municipis?<\/span><\/b><\/p>\n

El que han de fer les ciutats \u00e9s aconseguir que la seva arquitectura sigui accessible i per a aix\u00f2 cal invertir. Tant a nivell d’edificis p\u00fablics, com a equipaments o la via p\u00fablica. Per\u00f2 tamb\u00e9 propiciant ajudes i subvencions per aconseguir implementar, per exemple, ascensors als edificis d’habitatges que no en tenen. En aquest punt, des del col\u00b7lectiu d’arquitectes tenim la capacitat i actitud per ajudar a aquesta transformaci\u00f3 funcional.<\/span><\/p>\n

A dia d’avui, cada vegada tenim una poblaci\u00f3 m\u00e9s envellida, i aquesta ser\u00e0 una de les l\u00ednies estrat\u00e8giques del futur. Al final, tots volem viure a casa nostra, al barri, amb els nostres ve\u00efns i una xarxa de relacions socials que ens permetin tenir confort i felicitat. Per aix\u00f2, \u00e9s molt important aconseguir que tots els habitatges siguin accessibles per poder viure tota la vida i, en funci\u00f3 de les nostres capacitats, puguin anar variant.<\/span><\/p>\n

\u00c9s un repte important que requereix de bons professionals que siguin experts en l’adaptaci\u00f3 d’habitatges. Ja que en molts casos cal fer un vestit a mida, el que anomenem adaptacions funcionals.<\/span><\/p>\n

\u00c9s una resposta potser m\u00e9s eficient, que fer resid\u00e8ncies que tenen un cost important i moltes persones no tindran la capacitat econ\u00f2mica per pagar-les i, en realitat, com a casa enlloc.<\/span><\/p>\n

-Com pot millorar el disseny urb\u00e0 i l’arquitectura la qualitat de vida de les persones?<\/span><\/b><\/p>\n

Tenim unes normatives que s\u00f3n d’obligat compliment que ja incorporen els temes de mobilitat f\u00edsica, i poc a poc els temes de discapacitats sensitives, millores en la comunicaci\u00f3 en la senyal\u00e8tica, etc. Quan una ciutat \u00e9s accessible \u00e9s m\u00e9s segura per a tots, m\u00e9s confortable i amigable. A m\u00e9s, moltes mesures d’accessibilitat van en favor dels nens perqu\u00e8 puguin ser aut\u00f2noms. Pel que s’ha de tenir una visi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia de l’accessibilitat.<\/span><\/p>\n

-Quines creus que seran les l\u00ednies de futur?<\/span><\/b><\/p>\n

De cara al futur, la prioritat ha de ser la rehabilitaci\u00f3. I ja tenim normatives sobre com fer-ho. Per\u00f2 considero que cal incidir en la innovaci\u00f3 en la gesti\u00f3. Per exemple, si tenim dificultats en la instal\u00b7laci\u00f3 d’ascensors en algunes comunitats hist\u00f2riques, perqu\u00e8 no hi ha espai, gr\u00e0cies a la innovaci\u00f3 en la gesti\u00f3, una soluci\u00f3 pot ser unir dos blocs d’habitatges i optimitzar el cost i l’espai. Com ja hem fet en alguns immobles de Barcelona.<\/span><\/p>\n

O si tenim locals que s’han quedat buits, protegint els eixos comercials, aquestes plantes baixes es poden transformar en habitatges accessibles.<\/span><\/p>\n

De totes maneres, hi ha municipis o barris que tenen zones que no s\u00f3n accessibles per les pr\u00f2pies caracter\u00edstiques f\u00edsiques de l’entorn. Mentre aix\u00f2 s’aconsegueix, hem de ser m\u00e9s innovadors en la gesti\u00f3, i a aquesta persona que pot tenir problemes d’accessibilitat, oferir-li possibilitats com aquestes plantes baixes a les zones m\u00e9s accessibles. Cal optimitzar les parts de la ciutat en qu\u00e8 ja s’ha fet una inversi\u00f3 i s\u00f3n accessibles, mentre altres encara estan en el proc\u00e9s. Hem de trobar f\u00f3rmules provisionals que ens permetin donar resposta de forma \u00e0gil. A vegades, les coses que han de passar per grans canvis normatius son molt lentes i no ens permeten ser tant eficient com haur\u00edem de ser.<\/span><\/p>\n

-Quines altres accions es duen a terme des del COAC?<\/span><\/b><\/p>\n

Tenim la primera Junta Directiva a la qual s’ha incorporat un arquitecte amb discapacitat auditiva, el vocal Carlos P\u00e9rez, que ja est\u00e0 inscrit al Congr\u00e9s sobre el Dret a l’Autonomia Personal<\/a>.<\/span><\/p>\n

El fet que el Carles estigui en les juntes, d’unes 15 persones, ens fa ser m\u00e9s eficients en les reunions perqu\u00e8 com ell ens llegeix els llavis, ens obliga a tenir una \u00fanica conversa i evita que es generin tres o quatre converses paral\u00b7leles. Pensem que si som un col\u00b7lectiu que treballa per millorar l’accessibilitat, hem de donar exemple en la nostra pr\u00f2pia organitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 estem impulsant formaci\u00f3 sobre accessibilitat a trav\u00e9s de l\u2019Escola Sert, l\u2019escola de formaci\u00f3 continuada del COAC<\/a>, i diferents ajudes t\u00e8cniques a trav\u00e9s de l\u2019Oficina Consultora T\u00e8cnica (OCT).<\/span><\/p>\n

Una ciutat accessible \u00e9s m\u00e9s segura per a tots, m\u00e9s confortable i amigable<\/span><\/b><\/p><\/blockquote>\n

Inscriu-te<\/a> al Congr\u00e9s sobre el dret a l’autonomia personal per a estudiar la ciutat en el seu conjunt com un espai de conviv\u00e8ncia accessible i amigable que faciliti l’acc\u00e9s a tots els serveis<\/strong><\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abHem d’aconseguir l’autonomia funcional de les activitats quotidianes\u00bb Arquitecta, professora a l’Escola T\u00e8cnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, \u200b\u200bmembre del Consell del Centre de Cooperaci\u00f3 per al Desenvolupament i de la Junta de la C\u00e0tedra UNESCO de Sostenibilitat, i presidenta de la Demarcaci\u00f3 de Barcelona del Col\u00b7legi\u00a0Oficial\u00a0d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Sandra Bestraten ens explica els reptes…<\/span><\/p>\n

Read More<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":3555,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[26,132,103,134,131,130,29,90,135,93,30,27,85,136,102,137,133],"class_list":["post-3553","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-blog","tag-accesibilidad","tag-adaptaciones-funcionales","tag-adaptaciones","tag-adaptacions-funcional","tag-arquitectura-adaptada","tag-autonomia-funcional","tag-autonomia-personal","tag-ayudas","tag-ayudes","tag-barreras","tag-dependencia","tag-discapacidad","tag-integracion-social","tag-mobilitat-reduida","tag-movilidad-reducida","tag-vivendes-accesibles","tag-viviendas-accesibles"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3553"}],"version-history":[{"count":21,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3862,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3553\/revisions\/3862"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3555"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3553"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3553"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3553"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}