![\"\"](\"https:\/\/2019.autonomiapersonal.org\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Angel-Gil.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
\u00abL’autonomia personal nom\u00e9s es pot exercir a partir de l’apoderament\u00bb<\/strong><\/p>\n Doctor en Psicologia i especialista en Psicologia Cl\u00ednica, Salut Mental, Addiccions i Qualitat Assistencial, \u00c0ngel Gil compta amb gran experi\u00e8ncia en les \u00e0rees de gesti\u00f3 i planificaci\u00f3 p\u00fablica dels serveis socials i sociosanitaris. Ha estat subdirector general de programaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 i director del programa d’atenci\u00f3 a les persones amb depend\u00e8ncies de la Generalitat de Catalunya. Des de 2007, col\u00b7labora amb l’Institut Guttmann, on ha desenvolupat responsabilitats com a coordinador de programes socials i sociosanitaris i investigaci\u00f3 social i, actualment, com a assessor en el camp social de la discapacitat. Comparteix amb nosaltres la seva visi\u00f3 sobre l’autonomia personal.<\/strong><\/p>\n -Quina import\u00e0ncia t\u00e9 l’autonomia personal per a les persones amb discapacitat?<\/strong><\/p>\n L’autonomia personal t\u00e9 a veure amb la pr\u00f2pia naturalesa de tots els \u00e9ssers humans i \u00e9s consubstancial al sentiment de dignitat de les persones. La dignitat \u00e9s un element constituent de la identitat de les persones i com a element constituent es pot tant afavorir com afeblir. Volem decidir per nosaltres mateixos sobre la nostra vida, no volem dependre d’altres, volem ser independents. Les situacions de manca d’autonomia, de depend\u00e8ncia, d’impot\u00e8ncia, fan que la nostra dignitat es perdi. \u00c9s per tant una necessitat fonamental i, per aquest motiu el dret a l’autonomia personal \u00e9s un dret recollit en diferents disposicions internacionals. En el cas de les persones amb discapacitat per la Convenci\u00f3 de 2007 de l’ONU.<\/p>\n Per\u00f2 no ens podem quedar aqu\u00ed. Quedar-nos aqu\u00ed seria com comen\u00e7ar a tenir un discurs bonic, per\u00f2 poc pr\u00e0ctic. D’una banda, es necessita un context social que faciliti l’autonomia i, d’altra, han d’existir unes condicions o capacitats de poder exercir aquest dret: l’autodeterminaci\u00f3. Entesa com la capacitat de poder escollir, de poder prendre decisions i controlar la teva vida. En definitiva, fer el teu projecte de vida de la manera que tu tri\u00efs, de manera similar a qualsevol altra persona.<\/p>\n En el cas de les persones amb discapacitat, exercir el dret d’autonomia personal no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de privilegi, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de drets humans perqu\u00e8 hi ha un conjunt de factors, de barreres socials i personals que limiten la possibilitat d’exercir-lo. -Quines conclusions podem extreure? <\/strong><\/p>\n Que l’autonomia personal \u00e9s un element fonamental de la pr\u00f2pia persona i que ha de ser propiciat per l’entorn i la societat. \u00c9s un proc\u00e9s, per tant, d’empoderament. Si jo vull i tinc aquestes condicions de qu\u00e8 parlava, aquestes creences positives sobre la meva capacitat, uns l\u00edmits sobre el meu entorn, una certa capacitat d’autoregulaci\u00f3… tindr\u00e9 bastants probabilitats de poder autodeterminar-me, exercir la meva autonomia personal i ser conscient. Per\u00f2 fins i tot amb severes limitacions es pot respectar l’autonomia personal realitzant determinades formes de suport (d’aqu\u00ed els pantejaments des de la \u00c8tica aplicats als sistemes de suport i cura). El tema de l’apoderament t\u00e9 a veure amb recon\u00e8ixer les compet\u00e8ncies de la persona amb discapacitat, amb l’exist\u00e8ncia d’una \u00e0mplia oferta de serveis i de suport que incloguin prestacions econ\u00f2miques i les anomenades tecnologies d’apoderament i participaci\u00f3.<\/p>\n -Quines mesures s\u00f3n necess\u00e0ries? <\/strong><\/p>\n L’estrat\u00e8gia per facilitar l’apoderament es basa en la capacitat dels professionals, i aqu\u00ed \u00e9s on ha d’haver un canvi fonamental, un canvi d’aproximaci\u00f3 per ajudar a la presa de decisions segons les prefer\u00e8ncies de la persona amb discapacitat. I en el cas que hi hagi fraccions cognitives molt severes, pot ser un proc\u00e9s molt cr\u00edtic. No es tracta d’assistir suplint, sin\u00f3 de facilitar. Aix\u00f2 implica canvis a nivell de formaci\u00f3, i canvis a nivells curriculars. Per\u00f2 tamb\u00e9, els sistemes de suports que facilitin que sigui la persona la que pugui triar i aix\u00f2 xoca amb les actuals carteres de serveis i gesti\u00f3 de les administracions i entitats prestadores. A m\u00e9s, la societat ha d’estar orientada a incloure la diversitat i facilitar la igualtat d’oportunitats.<\/p>\n -Quina \u00e9s la problem\u00e0tica en la implantaci\u00f3 del dret de l’autonomia personal? <\/strong><\/p>\n Hi ha diverses problem\u00e0tiques. Primer hem d’intentar que el tema de la diversitat humana estigui integrat en la societat, d’una manera habitual. Per exemple, en el tema de l’accessibilitat f\u00edsica, cada vegada hi ha m\u00e9s lleis. Les ciutats van canviant, per\u00f2 seria important que els ritmes de canvi fossin una mica m\u00e9s r\u00e0pids. L’objectiu \u00e9s que aquesta implantaci\u00f3 es realitzi de manera habitual, normalitzada. Per aix\u00f2 cal viure-ho amb naturalitat i incorporar-ho al discurs social. Parlem tamb\u00e9 de les Administracions P\u00fabliques, on el problema principalment \u00e9s financer, per\u00f2 tamb\u00e9 de coneixement i de lideratge. Per exemple, el tema de l’assist\u00e8ncia personal, que est\u00e0 esbossada i inclosa en la Llei de Depend\u00e8ncia de l’any 2006, es realitza d’una manera precipitada i hi ha moltes dificultats per desenvolupar-la, pressupost\u00e0ries, per\u00f2 tamb\u00e9 de coneixement i en temes legals. Aix\u00f2 \u00e9s un handicap important, de la mateixa manera que n’hi ha en el tema de l’habitatge, ja que no hi ha prou habitatges socials, i l’habitatge \u00e9s fonamental.<\/p>\n -Quines s\u00f3n les l\u00ednies de futur per millorar l’autonomia personal?<\/strong><\/p>\n La Llei de Depend\u00e8ncia, en un context de decisi\u00f3 pol\u00edtica i d’oportunitat, era una llei enfocada a la gent gran espec\u00edficament. Despr\u00e9s, el que va passar \u00e9s que els diferents col\u00b7lectius havien d’estar coberts.<\/p>\n Cal que les administracions es modernitzin, que es modernitzin les carteres de serveis i que s’incrementin les prestacions i els pressupostos que s’assignen a les persones. A m\u00e9s, que es reconegui a les entitats que tenen una economia social. Possiblement es necessiti una norma o pacte molt transversal entre \u00e0mbits socials, privats, organitzacions d’usuaris i les administracions p\u00fabliques, que orienti l’acci\u00f3 de les pol\u00edtiques durant almenys una d\u00e8cada.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00abL’autonomia personal nom\u00e9s es pot exercir a partir de l’apoderament\u00bb Doctor en Psicologia i especialista en Psicologia Cl\u00ednica, Salut Mental, Addiccions i Qualitat Assistencial, \u00c0ngel Gil compta amb gran experi\u00e8ncia en les \u00e0rees de gesti\u00f3 i planificaci\u00f3 p\u00fablica dels serveis socials i sociosanitaris. Ha estat subdirector general de programaci\u00f3 i avaluaci\u00f3 i director del programa…<\/span><\/p>\n
\nL’autodeterminaci\u00f3 \u00e9s un tema molt complex, perqu\u00e8 des del punt de vista cognitiu, es necessita una certa regulaci\u00f3 de la nostra conducta per poder exercir-la. \u00c9s a dir, necessitem unes creences positives sobre la nostra capacitat d’actuar; sentir que podem fer-ho i saber que serem capa\u00e7os, aix\u00ed com un cert nivell de consci\u00e8ncia dels nostres propis l\u00edmits i els de l’entorn. El problema \u00e9s que moltes persones amb afectacions cognitives, trastorns de la conducta o afectacions intel\u00b7lectuals severes tenen dificultats per autodeterminar-se.<\/p>\n