[vc_row][vc_column width=\u00bb1\/2″][vc_column_text css=\u00bb.vc_custom_1557404149254{padding-top: 10px !important;padding-right: 10px !important;padding-bottom: 10px !important;padding-left: 10px !important;background-color: #7dceee !important;border-radius: 35px !important;}\u00bb]<\/p>\n
[\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n
En aquesta taula, farem un apropament des d’una perspectiva de drets humans, enfocat en la dimensi\u00f3 \u00e8tica, pol\u00edtica i jur\u00eddica, de com garantir els drets de les persones amb discapacitat a cada etapa del cicle de vida, focalitzant en q\u00fcestions realistes i tangibles que afecten a la majoria. En concret, es profunditzar\u00e0 en q\u00fcestions com la no discriminaci\u00f3, evitar la sobreprotecci\u00f3 i afavorir l’autonomia personal i la vida independent. A m\u00e9s a m\u00e9s, es posar\u00e0 sobre la taula la situaci\u00f3 actual de vulneraci\u00f3 dels drets de les persones amb discapacitat.<\/span><\/p>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n La ciutat ha de ser estudiada en el seu conjunt com un espai de conviv\u00e8ncia accessible i amigable, que faciliti l’acc\u00e9s als serveis de manera inclusiva i que fomenti la participaci\u00f3 de totes les persones. En aquesta taula, es tractaran temes com la sensibilitzaci\u00f3, l’eliminaci\u00f3 de barreres (f\u00edsiques i socials) i l’accessibilitat en relaci\u00f3 amb elements centrals en la vida de les persones, com el transport, la sanitat o l’oci. Caminar cap a les\u00a0<\/span>human smart\u00a0cities<\/span><\/i>\u00a0\u00e9s un altre dels temes a tractar i un dels objectius a assolir.<\/span><\/p>\n [\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n Segons dades de l’<\/span>Observatori de la Discapacitat F\u00edsica<\/span><\/i>, 2 de cada 3 persones amb discapacitat considera que les TIC (les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3) poden millorar el seu benestar. Per tant, \u00e9s imprescindible entendre que tecnologia i qualitat de vida estan lligades, impulsar l’acc\u00e9s a tecnologies accessibles mitjan\u00e7ant el foment de la investigaci\u00f3 i, finalment, l’aplicaci\u00f3 dels aven\u00e7os tecnol\u00f2gics a aspectes de la vida quotidiana. Tot aix\u00f2, tenint en compte les consideracions \u00e8tiques que implica. A m\u00e9s a m\u00e9s, \u00e9s necessari un canvi de concepte i passar de les TIC a les\u00a0TEP (la tecnologia per a l’apoderament i la participaci\u00f3).<\/span> [\/vc_column_text][vc_column_text]<\/p>\n Aquesta \u00e9s la d\u00e8cada de les dades. El 90% de les dades actuals s’han generat en els \u00faltims anys. Seguint informes recents, l’any 2020 cada persona generar\u00e0 una mitjana d’1,7 megabytes de dades per segon. Per sort, tenim les tecnologies necess\u00e0ries per recollir-les, integrar-les, entendre-les i aprendre d’elles. \u00c9s notori el coneixement que aporten les dades, gr\u00e0cies a elles podem tindre una visi\u00f3 realista del m\u00f3n que ens rodeja, basada en fets i no en impressions. Un exemple de com utilitzar les dades per generar coneixement sobre l’estat actual de la discapacitat i l’autonomia personal al nostre pa\u00eds, \u00e9s l’<\/span>Informe\u00a0Olivenza<\/span><\/i>: Sabies que quasi deu de cada 100 persones entre els 45 i els 65 anys, t\u00e9 discapacitat? Que nom\u00e9s una de cada 4 persones amb discapacitat t\u00e9 feina? O qu\u00e8 la taxa d’atur en persones amb discapacitat entre 16 i 24 anys \u00e9s superior al 60%? Es despr\u00e8n d’aix\u00f2, que un\u00a0bon an\u00e0lisi\u00a0de les dades pot ser primordial per promoure el coneixement, visibilitzar la situaci\u00f3 actual i fomentar accions efectives basades en l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica i les dades objectives.<\/span> [vc_row][vc_column width=\u00bb1\/2″][vc_column_text css=\u00bb.vc_custom_1557404149254{padding-top: 10px !important;padding-right: 10px !important;padding-bottom: 10px !important;padding-left: 10px !important;background-color: #7dceee !important;border-radius: 35px !important;}\u00bb] [\/vc_column_text][vc_column_text] BLOC1: LA GARANTIA DELS DRETS A CADA ETAPA DEL CICLE DE VIDA En aquesta taula, farem un apropament des d’una perspectiva de drets humans, enfocat en la dimensi\u00f3 \u00e8tica, pol\u00edtica i jur\u00eddica, de com garantir els drets de les…<\/span><\/p>\n
\n<\/span>La concepci\u00f3 de persona i les seves caracter\u00edstiques b\u00e0siques ha de ser predominant, en equilibri amb l’enfocament espec\u00edfic de la discapacitat i les dificultats que aquesta comporta per a cada individu. Els Drets Humans (i m\u00e9s espec\u00edficament, la Convenci\u00f3 dels Drets de les Persones amb Discapacitat), de la Inf\u00e0ncia, d’Igualtat de g\u00e8nere i altres marcs jur\u00eddics proposats per l’ONU, s\u00f3n refer\u00e8ncia ineludible en les pol\u00edtiques que tenen el cicle de vida i les seves especificitats, com a objectiu principal. Elements com la inclusi\u00f3 efectiva, l’atenci\u00f3 adequada i la promoci\u00f3 personal, depenen de que els drets fonamentals com persones es posin en un nivell preferent. L’an\u00e0lisi des d’un punt de vista dels drets (tots els drets, no nom\u00e9s els normatius) implica una perspectiva de desenvolupament social i, per tant, reflexionar sobre la generaci\u00f3 d’entorns\u00a0inclusius per a totes les persones, en totes les etapes del cicle vital.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=\u00bb1\/2″][vc_column_text css=\u00bb.vc_custom_1557404183622{padding-top: 10px !important;padding-right: 10px !important;padding-bottom: 10px !important;padding-left: 10px !important;background-color: #e74d6d !important;border-radius: 35px !important;}\u00bb]<\/p>\n<\/h1>\n
BLOC 2:<\/b><\/h1>\n
LA CIUTAT COM A ESPAI DE VIDA I CONVIV\u00c8NCIA<\/b><\/h1>\n
\n<\/span>L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible n\u00famero 11 de l’Agenda 2030, creat per la Nova Agenda Urbana, fixa els par\u00e0metres que ha de complir la planificaci\u00f3 urbana per a aconseguir ciutats inclusives i segures, amb l’objectiu que ning\u00fa es quedi enrere. Citant a\u00a0Jane\u00a0Jacobs, <\/span>\u00ables ciutats tenen la capacitat de proporcionar alguna cosa per a tots, \u00fanicament perqu\u00e8 i \u00fanicament quan, s\u00f3n creades per a tots.\u00bb<\/span><\/i><\/p>\n
\n<\/span>El dret a la ciutat (Lefebvre, 1968) ens planteja el repte de recuperar la ciutat per a les persones, rescatar el ciutad\u00e0 com a element principal, protagonista de la ciutat que ell mateix ha constru\u00eft i com a escenari de trobada per a la construcci\u00f3 d’una vida col\u00b7lectiva.<\/span>[\/vc_column_text][vc_empty_space][\/vc_column][vc_column width=\u00bb1\/2″][vc_column_text css=\u00bb.vc_custom_1557404169775{padding-top: 10px !important;padding-right: 10px !important;padding-bottom: 10px !important;padding-left: 10px !important;background-color: #f9b64d !important;border-radius: 35px !important;}\u00bb]<\/p>\n<\/h1>\n
BLOC 3: <\/b><\/h1>\n
LA TECNOLOGIA PER MILLORAR LA Q\u00dcALITAT DE VIDA. DE LES TIC A LES TEP.<\/b><\/h1>\n
\n<\/span>D’una altra banda i segons l’informe de\u00a0<\/span>Keysight-Fundaci\u00f3\u00a0Adecco\u00a0Tecnologia i discapacitat<\/span><\/i>, existeixen moltes barreres perqu\u00e8 les tecnologies contribueixin, encara m\u00e9s, a la millora de la qualitat de vida entre les persones amb discapacitat. Entre aquestes, hi trobem les barreres econ\u00f2miques. Per tant, s\u00f3n necess\u00e0ries estrat\u00e8gies per abaratir costos, sigui mitjan\u00e7ant ajudes directes que promoguin l’equitat o sigui a trav\u00e9s de la subvenci\u00f3 a les empreses perqu\u00e8 puguin aplicar preus redu\u00efts.<\/span>
\n<\/span>Una altra barrera detectada \u00e9s la formaci\u00f3, per a la qual es fa imprescindible continuar impulsant activitats formatives accessibles en formats que permetin el seu seguiment per qualsevol persona.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][vc_column width=\u00bb1\/2″][vc_column_text css=\u00bb.vc_custom_1557404197295{padding-top: 10px !important;padding-right: 10px !important;padding-bottom: 10px !important;padding-left: 10px !important;background-color: #bfb200 !important;border-radius: 35px !important;}\u00bb]<\/p>\n<\/h1>\n
BLOC 4: <\/b><\/h1>\n
LES DADES COL\u00b7LECTIVES COM A EINA DE TRANSFORMACI\u00d3 SOCIAL<\/b><\/h1>\n
\n<\/span>A partir de les dades recollides, es pot tindre una visi\u00f3 de 360 graus de les persones i dissenyar accions i estrat\u00e8gies innovadores, orientades a les necessitats reals dels individus i que els hi donin suport en la promoci\u00f3 de la seva autonomia i benestar. Aquestes accions poden ser molt potents i promoure un canvi significatiu. No obstant aix\u00f2, al llarg del cam\u00ed hi ha algunes consideracions \u00e8tiques, socials i legals a considerar. S’ha de tindre molt en compte la privacitat dels ciutadans, el seu benestar, com permetre que participi \u00abcedint\u00bb les seves dades, com assegurar que els sistemes autom\u00e0tics que creem no discriminin, etc.<\/span>
\n<\/span>D’aquesta manera, la generaci\u00f3, gesti\u00f3 i interpretaci\u00f3 de les dades, principalment de les entitats del sector de la discapacitat, poden ser la clau per la transformaci\u00f3 social que busquem.<\/span>[\/vc_column_text][\/vc_column][\/vc_row]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"